Notes pafn16

La Genealogia d'en Jan

Notes

512. Nadal Thomas ANTELM

De Ciutat de Mallorca, parròquia de Sant Jaume, on va ser batejat, a casa, a 24 de Desembre de 1720, segons inscripció recentment trobada als llibres parroquials: "Nadal Antelm.- Als 24 xbre 1720 catechizi per ser Baptizat en casa Jo el Dr Pere Coll pre. y vicari un fill de Antoni Antelm y de Francina Cassa conjuges; hague nom Nadal foren Padrins Pere Juan Gelabert y Maria Anna Alberti nasq. dit die sirca les 9 del matí". Curiosament, malgrat a la inscripció de baptisme sols consta com a nom Nadal, el seu nom complet (Nadal Thomas) consta a la inscripció de baptisme, a 1785, del seu nét i fiol Nadal (Nadal Thomas Mariano). Era Mestre Picapedrer.
Al casar-se a novembre de 1746 ja era habitant de Manacor, com la seva dona Catherina Bennasser (ella era de la parròquia de St. Nicolau, a Ciutat, molt propera a la de St. Jaume).
Tingueren un fill, Antoni (que fou Mestre picapedrer a Manacor) i la resta, filles (Francina, Caterina Maria, Joana Maria, Antonina i Gràcia o Engràcia).

Feu donació "mortis causa" a favor del seu fill Antoni:
ARM Signatura D. 411/4462 Notari Pere Domenge, de Manacor. Fol. 132 vto.
DONACIÓ MORTIS CAUSA de Mestre Nadal Antelm, picapedrer. A 16-03-1791.

"En nom de Deu y de la seva Divina gracia: amen. Jo Mestre Nadal Antelm Picapdrer fill de Antoni y de Fransina Casana conjuges difunts natural de la Ciutat de Palma, morador pero de la present Vila de Manacor Reyna de Mallorca. Trobantme detingut en mon llit de malaltia corporal de que tem morir, entot pero mon enteniment, clara paraula, y memoria íntegra (de que yo el Notari infrascrit don fée), y haven cosa de dos añs que matrob imposibilitat de traballar, acausa de dita enfermedad, y haven pues en ma Casa á Antoni mon fill, y sa Muller y madonen tot aliment necessari, que sinofos estat per la sua asistencia saria estat presis el haver de vendrer las presents mias casas, y el quarto viña tinch al Carritxar. Per cuyo benefici que tinch de atendrer; No induit ab dolo, forsa, o témor, ceduit, ni ab algo atret, sinos de grat, y de ma serta siensia, libera y spontanea voluntat. Ab lo present publich instrument sempre valador, y ya may revocador. Y del millor mopdo que de dret, stil y consuetut puch y valech: Don ab donasio valadora de present a tu dit Antoni mon fill present ala stipulacio del present acte, y ab abax deseptant, y als teus, y als que voldras perpetuament tots mos bens axi mobles, com immobles presents y vanidors, drets, vens, credits y acsions. Reservantme pero de la present Donasio per Fransina, Catharina, Antonia y Enasia mas fillas, y per qualsevol altre infant meu de vuy en avant naxador, per quiscun de ellos sinch sous per tota part heretat, y llegitima, y ellos avui premorts ab infants, asos infants in stirpem, et non in capita.
Mas ma reservo vint lliuras moneda de este Reyna delas quals podré testar, y fer amas voluntats, y si acas no dispongues de ellas, vull ser entarrat en la Capella de Nostra Señora del Roser del Convent de esta vila, y masien selebrades en sufragi de la mia Anima quinse Misas baxas, y de lo que quedara pagat tot esto, y mon enterro sia de tu dit mon fill, y als teus.
Mas ma reservo que tu dit mon fill, y als teus mahagen de tanir en vostra casa, y dar tot aliment necessari al temps de la mia vida.
(…)
Y present a estas cosas yo dit Antoni Nadal (sic) de grat y de ma serta siensia libera, y spontanea voluntat: acsepto dita Donasio amon favor feta per vos dit Nadal mon Pare, de que vostes las gracias no las que dech, sino les que puch ab un osculo de mans.
Testimonis en cuya presensia axi lo otorgaren y firmaren, foren: Mestre Monsarrat Gomila Fuster y Antoni Pasqual de Andreu, vivins de esta Vila; y per dit no sabrer escriure, lo firma per ellos de sa onda dit Gomila: de que yo el Notari don fée, de conexer adits Pare y fill, y de haver advertit adit Donatari Antoni Antelm que dins el terminin de un mes sadega registrar el present en la Curia de Hipotecas dela Vila de Felanitx segons la nova pragmatica.= Monserrat Gomila Devant de mi = Pere Domenge Nott."

513. Catherina BENNASSER

De Ciutat de Mallorca, parròquia de Sant Nicolau. Al casar-se a novembre de 1746, era ja habitant a Manacor, com el seu marit Nadal Thomas Antelm (que era també de Ciutat de Mallorca, però ell de la parròquia de Sant Jaume, molt propera a la de St. Nicolau).
Feu testament davant del Notari Pere Domenge de Manacor, a 10-8-1806 (Signatura ARM D. 383/4434, foli 218) i morí el 9-11-1806.

TESTAMENT DE CATHARINA BENNASER
“Per ço jo Catherina Bennaser viuda de Nadal Antelm filla de Jaume y de Margarita Muntaner difunts conjuges natural (¿) y moradora de esta Vila de Manacor Reyna de Mallorca; trobantme detinguda en mon llit de malaltia corporal de que tem morir, estant pero per gracia de Deu en tot mon anteniment, clara paraula y memoria integra (de que jo el infrascrit Not. Don fée) volent dispondrer dels bens temporals que Deu nostro Señor me ha encomanat per millor consaguir los espitiruals: Fas y orden este mon ultim nuncupatiu testament, en lo qual elegesch en Marmasors meus amos infants, a los quals prega tan humilment com puch cumplen y executen lo permi abax ordenat y dispost.
(…)
Elegesch sepultura al meu cadaver fasedora alli ahont voldra Antoni mon fill y ables solepnidads li aparega.”
(…) Llegats pios: 5 sous al “Rector ahont sere parroquiana”.
“Y man sien presas de mos bens vint y quatre lliures, de estas se pagaran tots los gastos de mon enterro y de lo que quedara sien selebradas misas en sufragi de la mia Anima a voluntat de dit Antoni mon fill”
(…) Legítimes: “A Fransina, Catarina, Maria, Antonina y Erasia (Engracia) mas fillas” … 5 sous cadascuna.
“Y a dita Erasia per bon amor y voluntat li lex la mia Caxa buyda y lo que me expectara de censal fan los hereus e Barthomeu Masquida alias Patxina per un Moli de vent en Fartaritx com una de las sucsasoras de Margarita ma jermana, pero morint sens infants o ses infants sens infants substituesch dit Antoni mon fill y als seus”.
Hereu universal dels restants béns, drets, crèdits i accions: “A dit Mon fill (Antoni) y als seus”.

Morí el 9 de Novembre de 1806, a Manacor.

També tenim constància de “DONATIO INSOLUTUM” en relació a l’herència materna de Mestre Antoni Antelm, o sia, de la seva mare Catherina Bennasser.
Escra. de 15-12-1806 davant del Notari de Manacor, Pere Domenge. Signatura ARM D. 403/4454 Foli 134

Atorguen l'escriptura Mestre Antoni Antelm Picapedrer, Fransina, Caterina, Antonina, Maria y Erasia (Engracia) Antelm “tots jermans fills de Nadal y de Catarina Bennaser difunts conjuges” (…) Atanent que dita nostra Mare en son testament ordena en poder del infrascrit Nott. Dels deu Agost mes proxim pasat, mori als nou Novembre” (…)
Deixa (“lexa”) a cada filla 5 sous i a Erasia a més “la sua caxa y aquellos vint y sinch sous que lian expectat del censal, en cantidad de dotze lliuras foren de Margarita Bennasar nostra tia li era tingut per los hereus de Barthomeu Masquida alias Patxina per terra y moli de vent situat en Fartaritx, y en hereu seu universal institueix ami dit Antoni, la sua heretat consisteix amés de lo sobradit ables robas que aportava, tres quartons y tres sous terra situada en lo lloch del Pla de son Mas y cent sinquanta lliuras que en dias pasats vatx yo dit Antoni cobrar de Honofre Bonnin del preu de unas Casas li vatx vendrer juntament ab mos onclos y cosins jermans de la heretat foren de dita Margarita Bennaser ma tia, pero de estas se an de rellevar y extreuerer difarents gastos se an ocasionat per dita venda y per la contribusio transversal, com tambe lo enterro de dita nostra Maray el importe del dit son Testament que yo dit Antoni tinch pagat, y se ha vist expectar aquiscuna de nosaltras ditas llegatarias tretsa lliuras catorse sous y quatre diners, y el contingent de los dits tres quartons y tres sous terra que correspon aquiscuna un hort y tres diners de la matexa terra (…)
Per això, Antoni, l’hereu entrega o dóna a Fransina, sa germana, “un hort y tres diners de dita terra franca de cens en lo es la integra terra, afronta: ab terra de Juan Serra alias Pomalta, ab terra de Don Barthomeu Truyol alias Canalet, ab consemblant partida donada ama jermana Catarina y ab la ami ramanent terra”.
A Catarina: “ta don altre hort y tres diners de esta terra” (la mateixa abans indicada).
A Antonina: “Altres hort y tres diners” de la mateixca terra.
El mateix a Maria i a Erasia.
“Y ultimament don avosaltres dites jermanes mias y a cada una de vosaltres las ditas tretsa lliuras catorse sous y quatre diners en diner efectiu apresensia del Nott. Y testimonis baix escrits”.
Està perfectament signat per Antoni, el donant, que signa “Antoni Entem”.

514. Joan MASSANET ROSSELLÓ

De Manacor (Mallorca). Els Massanet, família abundant a Manacor, Son Servera i Artà, semblen descendir tots de Guillem Massanet, que passà a la conquesta de Mallorca amb Jaume I i va rebre a 1247 l'alqueria de Silbar de Sant Llorenç (a Arta) d'un tal Mestre Joan.

515. Joana BISQUERRA

De Manacor (Mallorca). Batejada el 9-11-1740, foren padrins Jaume Penart i Caterina Ruy.

516. Guillem GINARD MARTÍ

De Manacor (Mallorca). Dades aportades per en Jordi Matias-Guiu Antem.
A l'agost de 2005 hem trobat el seu testament:
TESTAMENT DE GUILLEM GINARD alias CLOSCA.
Davant del Notari de Manacor, Pere Domenge, a 22-02-1807.
Signatura ARM D. 383/4434 Foli 273.
És fill de Miguel i de Catarina Marti, conjuges, difunts, natural i morador de Manacor. Designa com a Marmessors a Martina Fiol, sa muller, i a Miquel i Guillem els seus fills.
“Elegesch sepultura al meu Cadaver fasedora alli ahont vullen mos marmesors y del modo los aparega”. Dóna 5 sous al Sr. Rector. Encomana 100 missas baixas dins el termini d’un mes de la seva mort.
I dóna per “heretat y legitima a Catarina, Martina, Maria y Juana Maria mas fillas” 5 sous a cadascuna “a mes del or y plata que tingan per son adorno” però dels 5 sous han de descomptar 16 lliures que “los tinch entregat”.
Designa Hereus universals: “Miguel y Guillem mos fills aventajant adit Guillem ab cent sinquanta lliras del cumulo de la mia heretat y el restant repartintsa entre de ellos per pars iguals”.
Morí a Manacor, el 21-11-1807.

517. Martina FIOL SUREDA

De Manacor (Mallorca).

518. Bernat ALEMANY MARTÍ

De Manacor (Mallorca). Batejat el 3 de febrer de 1740, foren padrins Martí Valespir i Antonina Gumila, conjuges.

565. Madrona CARBONELL LLANSA

De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejada com a Madrona Anna Maria Theresa. Hem trobat cinc germans o germanes més (Magí nat a 1720, Joan el 1722, Maria Francisca el 1728, Maria Theresa el 1731, Rosa el 1735).

568. Josep CATASÚS VIDAL

A més del seus fills Miquel Joseph Bertomeu (n. 1751) i el nostre Josep Sebastià Ramon (n. 1757), tingué altres fills: una filla dita Maria Theresa Thecla (n. 1754) que es casà amb Magí Puig el 7-5-1775 a l'esglèsia de Sta. Maria de la Geltrú, i un altre fill, de nom Pere (Sebastià Anton), nascut el 1-9-1765 i casat a 1790 amb Emanuela Fals; els altres que tenim documentats serien Marina Antonia Thecla (n. 1753), Maria Anna Rosa (n. 1758), Miquel Sebastià Anton (n. 1760), Joseph Anton Miquel (n. 1763), Joan Pau Oleguer (n. 1768) i Maria Rosa Josepha (n. 1770). Gràcies a l'expedient de dispensa apostòlica pel 4rt. grau de consanguinitat entre els dos conjuges (Pere i Emanuela), s'han obtingut força nombre de dades. Una de curiosa, és el nombre estimat de famílies a 1790 a Sitges: Unes 700 famílies.
Per dit expedient de dispensa apostòlica sabem que el 8-9-1750, a Sitges, es casà en Josep Catasús i Vidal, que era natural de Sant Sebastià dels Gorgs, -antic priorat benedictí i nucli poblacional adjacent, en el terme actualment del poble d'Avinyonet del Penedès-, pagès i viudo. Es casà primerament amb Maria Rosell, de Vilafranca del Penedès, amb la que s'esposà a Sta. Maria de Vilafranca, sent les esposalles pagades al Deganat del Penedès de 27-5-1747, i amb ella tingué una filla a Vilafranca, de nom Maria Antonia Josepha, batejada a 5-4-1748, el padrí de la qual fou l'oncle Antoni Catasus, pagès; filla i mare moriren en tres dies de distància, a 16 i 19-4-1748; vivien tots ells a Sta. Maria dels Horts, a les afores de Vilafranca. Després en Josep devia tornar a la casa familiar de Llinda, a St. Sebastià dels Gorgs, i poc després es casà a Sitges amb Maria Miravent Font, que era vidua de Joseph Pujol Castellví o Castelló, natural de St. Miquel de l'Ordal, no com ella, que era de Sitges, i filla de Miquel Miravent i Maria Font. Tenim còpia dels Capítols matrimonials atorgats bastant tard, a Maig de 1767, davant del Notari de Vilafranca del Penedés, Salvador Miret.
Sabem a més i hem confirmat per dits Capítols, que en Joseph Catasús Vidal, era fill d'un altre Joseph Catasús, i de Reymunda Vidal, i que eren tots ells de Llinda, petit grup de cases i ermita (a la que es fà un aplec el Dilluns de Pasqua), a les afores de Sant Sebastià dels Gorgs.
Tenim confirmat el germà d'en Josep Catasus Vidal, Antoni o Anton Catasus Vidal (el padrí de la seva primera filla, nada a Vilafranca), casat a 1751 amb Mariangela Parellada, procedent de Cabrera de Penedés (o Abrera, menys probable). Capítols matrimonials davant del Notari Salvador Miret, de Vilafranca, de data 2-1-1751. Possiblement hi ha un altre germà, de nom Pau, casat amb Gertrudis Mata, de La Granada del Penedès, a 1765. D'algun dels dos (Anton o Pau) ve en Sebastià Catasus, primer Catasús instal.lat a El Pla del Penedès, al casar-se amb Maria Fontanals, que n'era natural i habitant.

569. Maria MIRAVENT FONT

De Sitges (Garraf-Barcelona). Era vídua en primeres nupcies de Joseph Pujol Castellví o Castelló, pagès habitant a Sitges però que era de St. Miquel de Ordal, fill de Ramon Pujol qº pagès d'aquell terme i de Mariangela Pujol ÿ Castelló o més probable, Castellví, amb el que es casà a 25-8-1744 (fent capítols matrimonials davant del Notari de Vilafranca Salvador Miret, a 1746), i aleshores a 1750 es casà amb Josep Catasús, viudo també, natural de St. Sebastià dels Gorgs (de fet els capítols diuen de Llinda, petit grup de cases i ermita pertanyent a St. Sebastià), i en el moment del matrimoni ja habitant a Sitges.
Ens consten dues filles d'aquest primer matrimoni de la Maria Miravent amb en Josep Pujol, a Sitges: Maria Marina Thecla, batejada a 2-2-21747, de la que foren padrins els avis Miquel Miravent i Maria Angela Castellví, i Maria Josepha Tecla batejada a 29-8-1748, de la que foren padrins els avis materns Miquel Miravent i Marina Miravent (Font).

570. Anton GARRIGÓ ROBERT

De Sitges (Garraf-Barcelona). Era mariner.

571. Barbara CARBONELL BADIA

De Sitges (Garraf-Barcelona). Els Carbonell de Sitges, són una branca força coneguda.

640. Antoni Joan JUANICO

De St. Quirze de Terrassa, ara del Vallès (Barcelona). Batejat com Antoni Joan Jaume, el 26-12-1691, es casà a 2-5-1713 a St. Quirze. Era pagès. Ens consten com a mínim 10 fills, apareixent-nos el nostre Quirze, nascut a 1718, i un Francisco Quirze a 1720, del qual procedeix la branca Juanico actualment assentada a Terrassa.
L'Antoni Joan també portava l'àlies Molins, com el seu pare Pere Joan Juanico "alias Molins".
Consta que feu Capítols matrimonials davant del Notari de Terrassa, al casar-se amb Eulalia Postius Vda. de Francisco Martí, el 2 de maig de 1713.

641. Eulalia POSTIUS

Consta com a Eulàlia Martí Postius, vda. de Fco. Martí (teixidor de Terrassa), a la partida de matrimoni. Era resident a la parròquia de St. Esperit i St. Pere de Terrassa, d'on eren els seus pares i molt possiblement ella; i després al casar-se, habitant a St. Quirze.
Morí a St. Quirze el 9-12-1761, a l'edat diu la inscripció, de 70 anys. Se li feren 4 oficis amb assistència de 7 sacerdots i dinar. El 9-12-1762 es celebrà el Cap d'Any amb 2 oficis amb 3 sacerdots.
Feu testament en poder de lo reverent rector de St. Quirze.

642. Francesch FERRÉS

Natural de St. Agustí de Cerdanyola (Vallès Occ.-Barcelona). Pagès.

643. Theresa VALLS

De S. Agustí de Cerdanyola (Vallès Occ.-Barcelona).

672. Francesch CATEURA MONER

De Sant Feliu de Guixols (Baix Empordà-Girona). Batejat com Francesch Jauma Joan. Casat amb Catherina Vilaret a St. Feliu, el 6-11-1707. Era treballador, el que significa que vivia del seu treball.

674. Felix MORELL

De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Era mariner. Vivia al carrer del Drasanal, a la platja de St. Feliu.

685. Anna FORGAS

Nascuda i batejada a Begur (Baix Empordà-Girona). Se l'imposaren els noms de Anna Margarida Reparada.