Joan
M. Antem © 2019
L'etimologia
del cognom CATASÚS, segons les investigacions
genealògiques de la nostra branca familiar (que porten
al cognom gascó CARASSUS o CRASSUS)
Inicialment vàrem oferir com a etimologia més fiable del
cognom CATASÚS, la que ens ofereix Joan
Coromines a la seva magna obra “Onomasticon Cataloniae”.
Concretament ens diu sobre els mots “cadaplà”,
“catasús” o “catassús”:
“Cal remarcar que la llengua viva i la documentació
històrica mantenen la duplicitat de formes Cada- /
Cataplà que provenen de la combinació Cap-del-plà o
Cap-de-sus ("sus" vol dir “amunt” o “sobre”). Ambdós NLL
presenten el fenomen fonètic de la conversió de –pd
>t”. Per aclarir la qüestió, en Coromines afegeix que
aquest mateix fenomen fonètic de la conversió de –pd en
–t igualment apareix a la Vall d'Aran, on "Cap d'Aran"
s'anomena per tothom pronunciant-ho com "katran". Per
tant, el que significaria "Catasús" o "Catassus" segons
Coromines seria: Cap-de-sus, o sia, Cap d'amunt, o
sigui, situació en la part superior o més alta d'un
poble, per exemple.
No obstant, les investigacions dels nostres ancestres
CATASÚS ens han dut al primer Catasús que va venir a
l’Alt Penedès i del que procedeixen tots els que van
anar expandint-se tant a dita Comarca, com a la veïna
del Garraf, i després per molts altres indrets de
Catalunya i inclús a l’estranger. Precisament la
procedència geogràfica d’aquest ancestre, ens ha donat
l’explicació a l’orígen etimològic del cognom, tal com
després veurem. Recentment, al 2017, hem trobat la
inscripció de matrimoni a Martorell d'un altre Catasús,
de la mateixa procedència,
i s'ha pogut accedir a inscripcions parroquials del s.
XVIII en dita procedència, que han confirmat el veritable
cognom originari.
Es
tracta de PERE
CADASUS,
nascut cap al 1583
al
petit poble de PARÈAC
(en occità o gascó PARIAC), al Bisbat de Tarba, i
pertanyent a l'antic Comtat de Bigorra, actualment al
Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65), a França. Vam trobar a
l'Arxiu Diocesà de Barcelona, l’expedient de dispensa
d’amonestacions
per ser estranger, que li permeté casar-se el 1622 a St. Pere de Subirats, d’on era habitant des de que
fugint de les guerres entre protestants i catòlics al Sud
de França, especialment greus al Comtat de Bigorra, marxà
d’allà amb la seva família (ell tenia 14 anys, segons diu
testimoni que el coneixia des de l’arribada a Subirats,
feia 25 anys). Es casà, deduim que amb 39 anys d'edat, amb
BENETA
TARRAT,
nascuda a
Freixenet
(actual St. Guim de Freixenet), pertanyent al Bisbat de
Vic, i es van afincar a la que va ser la masia pairal
principal dels Catasús, “Can Catassús”, a les afores de St. Saduní de Subirats (avui
d’Anoia). Els
descendents de PERE CADASUS, ja són indicats a les
inscripcions parroquials i documents a Catalunya, amb el
cognom CATHASSÚS i després CATASSÚS (o CATASÚS,
CATHASUS, CATESUS i inclús alguna altra variant
semblant).
NOVETAT IMPORTANT: Recentment hem
trobat un altre CATASÚS natural de Parèac (en oocità o
gascó, PARIAC), que a ben segur és parent del nostre PERE
CADASUS (potser inclús un germà, en qual cas aleshores ara
ja sabríem els pares d'ambdós, que serien BERNAT i
MAGDALENA). Es tracta de
BERNAT CATASÚS, fadrí, pagès, casat a Martorell el
19-10-1642 amb JERONIMA VILADOMS:
Transcribim la inscripció
de matrimoni al Llibre de matrimonis de MARTORELL del període
1599-1647, pàg. 93v:
"En la vila de Martorell
foren esposats BERNAT CATASÚS, fadrí pagès, del lloc de
Pariach, bisbat de Tarva, regne de França, fill legítim de
BERNAT CATASÚS, pagès, de dit lloc, i de MAGDALENA, cònjuges,
difunts, ab JERÒNIMA VILADOMS, donzella, filla legítima de
BENET VILADOMS, sastre, de Martorell, i de MARIA, muller sua,
vivents. Ministre: Jaume Ferrando, vicari de Martorell.
Testimonis: JAUME VALLS, rector de Castellví de Rosanes, i
JAUME MENALT, sastre, de Martorell. Prengueren benedicció a 16
de febrer de 1643, a la parroquial martorellenca."
Doncs bé, conèixer la procedència de PERE CADASUS (així li escrigueren inicialment
el cognom a les primeres inscripcions a Catalunya, però
després les posteriors van derivar, com hem avançat, en
CATHASSUS i més tard definitivament en CATASSUS o CATASUS,
a part d'altres variants), ens ha portat a esbrinar com
devia figurar el cognom a la zona geogràfica del seu poble
d’orígen, Paréac, de parla occitana i més concretament,
gascona (en dita llengua, com hem dit, és Pariac).
Recentment, coincidint amb la troballa d'en BERNAT
CATASÚS, possible germà o si més no parent d'en
PERE (naturals ambdós de Paréac), hem pogut accedir a les
inscripcions parroquials consultables a la web dels Arxius
del Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65) -www.archivesenligne65.fr-
i hi ha diverses inscripcions parroquials documentades del
s. XVIII, tant de Paréac (p. ex. 1798) com del poble veí
de Julòs (1738, data en que compartia parròquia amb
Paréac), i a més tenim, de segles anteriors (s. XVI
i inclús anteriors), dades recollides per genealogistes
del referit Departament d’Hautes Pyrénées, que investiguen
en pobles molt propers a Parèac (dades d’Adé, Bartrés,
Loubajac, Ourdon, Bordes, etc.), que demostren que el
cognom realment a Paréac era
CARASSUS (que
vol dir “cara
a dalt, o cara a la muntanya”, referint-se òbviament a una casa,
o potser també “cara al Sud”, com en alguna
web indica), transcrit dit "CARASSUS" (cognom encara
força abundant actualment al referit Dept. 65 de
França), a vegades com "CRASSUS" (cognom igualment
existent en l'actualitat). Els registres
estadístics analitzats, en especial els existents a la web
www.geneanet.org mostren l'abundància a la
zona geogràfica indicada, de dites dues variants del
cognom: CARASSUS
o CRASSUS.
Sols cal afegir que a les inscripcions
parroquials localitzades de Paréac (Pariac), hem trobat
més d'un PIERRE
CARASSUS o CRASSUS; el més
remot, a inscripció de baptisme de 1738, això és uns 110
anys després del matrimoni a Catalunya del nostre PERE
CADASUS, evidentment ancestre ni que fos per línia
colateral, dels descendents CARASSUS (o CRASSUS) que varen
quedar-se al poble occità i no van emigrar cap al Sud,
travessant els Pirineus, per establir-se a Catalunya. En
pàgina següent d'aquesta secció del cognom CATASÚS, podreu
veure la referida inscripció parroquial de baptisme de
1738 a Julòs-Paréac, en la que apareix el pare de la
criatura batejada (Antoine), de nom PIERRE
CARASSUS.
|
Detall
de l'expedient de dispensa d'amonestacions, amb
el nom i procedència del nostre ancestre gascó:
"Petri Cadasus, loci de Padiach, dios. de Tarba
regni francia" (transcrit correctament, com
sabem ara, "Pere Carassus, del lloc de Paréac,
diocesi de Tarbes, regne de França"). Mapa del
Departament 65 (Hautes Pyrénées) i mapa de la
zona on s'ubica Paréac, dins del triangle format
per Tarbes, Lourdes i Bagnères-de-Bigorre.
|