Joan M. Antem © 2017

L'etimologia del cognom CATASÚS, segons les investigacions genealògiques de la nostra branca familiar (que porten al cognom gascó CARASSUS o CRASSUS)

Inicialment vàrem oferir com a etimologia més fiable del cognom CATASÚS, la que ens ofereix Joan Coromines a la seva magna obra “Onomasticon Cataloniae”. Concretament ens diu sobre els mots “cadaplà”, “catasús” o “catassús”:
“Cal remarcar que la llengua viva i la documentació històrica mantenen la duplicitat de formes Cada- / Cataplà que provenen de la combinació Cap-del-plà o Cap-de-sus ("sus" vol dir “amunt” o “sobre”). Ambdós NLL presenten el fenomen fonètic de la conversió de –pd >t”. Per aclarir la qüestió, en Coromines afegeix que aquest mateix fenomen fonètic de la conversió de –pd en –t igualment apareix a la Vall d'Aran, on "Cap d'Aran" s'anomena per tothom pronunciant-ho com "katran". Per tant, el que significaria "Catasús" o "Catassus" segons Coromines seria: Cap-de-sus, o sia, Cap d'amunt, o sigui, situació en la part superior o més alta d'un poble, per exemple.
No obstant, les investigacions dels nostres ancestres CATASÚS ens han dut al primer Catasús que va venir a l’Alt Penedès i del que procedeixen tots els que van anar expandint-se tant a dita Comarca, com a la veïna del Garraf, i després per molts altres indrets de Catalunya i inclús a l’estranger. Precisament la procedència geogràfica d’aquest ancestre, ens ha donat l’explicació a l’orígen etimològic del cognom, tal com després veurem. Recentment, al 2017, hem trobat la inscripció de matrimoni a Martorell d'un altre Catasús, de la mateixa procedència, i s'ha pogut accedir a inscripcions parroquials del s. XVIII en dita procedència, que han confirmat el veritable cognom originari.

Es tracta de PERE CADASUS, nascut cap al 1583 al petit poble de PARÈAC (en occità o gascó PARIAC), al Bisbat de Tarba, i pertanyent a l'antic Comtat de Bigorra, actualment al Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65), a França. Vam trobar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, l’expedient de dispensa d’amonestacions per ser estranger, que li permeté casar-se el 1622 a St. Pere de Subirats, d’on era habitant des de que fugint de les guerres entre protestants i catòlics al Sud de França, especialment greus al Comtat de Bigorra, marxà d’allà amb la seva família (ell tenia 14 anys, segons diu testimoni que el coneixia des de l’arribada a Subirats, feia 25 anys). Es casà, deduim que amb 39 anys d'edat, amb BENETA TARRAT, nascuda a Freixenet (actual St. Guim de Freixenet), pertanyent al Bisbat de Vic, i es van afincar a la que va ser la masia pairal principal dels Catasús, “Can Catassús”, a les afores de St. Saduní de Subirats (avui d’Anoia). Els descendents de PERE CADASUS, ja són indicats a les inscripcions parroquials i documents a Catalunya, amb el cognom CATHASSÚS i després CATASSÚS (o CATASÚS, CATHASUS, CATESUS i inclús alguna altra variant semblant).

NOVETAT IMPORTANT: Recentment hem trobat un altre CATASÚS natural de Parèac (en oocità o gascó, PARIAC), que a ben segur és parent del nostre PERE CADASUS (potser inclús un germà, en qual cas aleshores ara ja sabríem els pares d'ambdós, que serien BERNAT i MAGDALENA). Es tracta de BERNAT CATASÚS, fadrí, pagès, casat a Martorell el 19-10-1642 amb JERONIMA VILADOMS:

Transcribim la inscripció de matrimoni al Llibre de matrimonis de MARTORELL del període 1599-1647, pàg. 93v:

"En la vila de Martorell foren esposats BERNAT CATASÚS, fadrí pagès, del lloc de Pariach, bisbat de Tarva, regne de França, fill legítim de BERNAT CATASÚS, pagès, de dit lloc, i de MAGDALENA, cònjuges, difunts, ab JERÒNIMA VILADOMS, donzella, filla legítima de BENET VILADOMS, sastre, de Martorell, i de MARIA, muller sua, vivents. Ministre: Jaume Ferrando, vicari de Martorell. Testimonis: JAUME VALLS, rector de Castellví de Rosanes, i JAUME MENALT, sastre, de Martorell. Prengueren benedicció a 16 de febrer de 1643, a la parroquial martorellenca."

Doncs bé, conèixer la procedència de PERE CADASUS (així li escrigueren inicialment el cognom a les primeres inscripcions a Catalunya, però després les posteriors van derivar, com hem avançat, en CATHASSUS i més tard definitivament en CATASSUS o CATASUS, a part d'altres variants), ens ha portat a esbrinar com devia figurar el cognom a la zona geogràfica del seu poble d’orígen, Paréac, de parla occitana i més concretament, gascona (en dita llengua, com hem dit, és Pariac). Recentment, coincidint amb la troballa d'en BERNAT CATASÚS, possible germà o si més no parent d'en PERE (naturals ambdós de Paréac), hem pogut accedir a les inscripcions parroquials consultables a la web dels Arxius del Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65) -www.archivesenligne65.fr- i hi ha diverses inscripcions parroquials documentades del s. XVIII, tant de Paréac (p. ex. 1798) com del poble veí de Julòs (1738, data en que compartia parròquia amb Paréac), i a més tenim,  de segles anteriors (s. XVI i inclús anteriors), dades recollides per genealogistes del referit Departament d’Hautes Pyrénées, que investiguen en pobles molt propers a Parèac (dades d’Adé, Bartrés, Loubajac, Ourdon, Bordes, etc.), que demostren que el cognom realment a Paréac era CARASSUS (que vol dir “cara a dalt, o cara a la muntanya”, referint-se òbviament a una casa, o potser també “cara al Sud”, com en alguna web indica), transcrit dit "CARASSUS" (cognom encara força abundant actualment al referit Dept. 65 de França), a vegades com "CRASSUS" (cognom igualment existent en l'actualitat). Els registres estadístics analitzats, en especial els existents a la web www.geneanet.org mostren l'abundància a la zona geogràfica indicada, de dites dues variants del cognom: CARASSUS o CRASSUS.

Sols cal afegir que a les inscripcions parroquials localitzades de Paréac (Pariac), hem trobat més d'un PIERRE CARASSUS o CRASSUS; el més remot, a inscripció de baptisme de 1738, això és uns 110 anys després del matrimoni a Catalunya del nostre PERE CADASUS, evidentment ancestre ni que fos per línia colateral, dels descendents CARASSUS (o CRASSUS) que varen quedar-se al poble occità i no van emigrar cap al Sud, travessant els Pirineus, per establir-se a Catalunya. En pàgina següent d'aquesta secció del cognom CATASÚS, podreu veure la referida inscripció parroquial de baptisme de 1738 a Julòs-Paréac, en la que apareix el pare de la criatura batejada (Antoine), de nom PIERRE CARASSUS.

Detall de l'expedient de dispensa d'amonestacions, amb el nom i procedència del nostre ancestre gascó: "Petri Cadasus, loci de Padiach, dios. de Tarba regni francia" (transcrit correctament, com sabem ara, "Pere Carassus, del lloc de Paréac, diocesi de Tarbes, regne de França"). Mapa del Departament 65 (Hautes Pyrénées) i mapa de la zona on s'ubica Paréac, dins del triangle format per Tarbes, Lourdes i Bagnères-de-Bigorre.