Joan M. Antem
©
2019
L'etimologia
del cognom CATASÚS, segons les investigacions genealògiques de la
nostra branca familiar (que porten al cognom gascó CARASSUS o
CRASSUS)
Inicialment vàrem oferir com a etimologia més fiable del cognom
CATASÚS,
la que ens ofereix Joan Coromines a la seva magna obra “Onomasticon
Cataloniae”. Concretament ens diu sobre els mots “cadaplà”,
“catasús”
o “catassús”:
“Cal remarcar que la llengua viva i la documentació històrica
mantenen la duplicitat de formes Cada- / Cataplà que provenen de la
combinació Cap-del-plà o Cap-de-sus ("sus" vol dir “amunt” o
“sobre”). Ambdós NLL presenten el fenomen fonètic de la conversió de
–pd >t”. Per aclarir la qüestió, en Coromines afegeix que aquest
mateix fenomen fonètic de la conversió de –pd en –t igualment
apareix a la Vall d'Aran, on "Cap d'Aran" s'anomena per tothom
pronunciant-ho com "katran". Per tant, el que significaria "Catasús"
o "Catassus" segons Coromines seria: Cap-de-sus, o sia, Cap d'amunt,
o sigui, situació en la part superior o més alta d'un poble, per
exemple.
No obstant, les investigacions dels nostres ancestres CATASÚS ens
han dut al primer Catasús que va venir a l’Alt Penedès i del que
procedeixen tots els que van anar expandint-se tant a dita Comarca,
com a la veïna del Garraf, i després per molts altres indrets de
Catalunya i inclús a l’estranger. Precisament la procedència
geogràfica d’aquest ancestre, ens ha donat l’explicació a l’orígen
etimològic del cognom, tal com després veurem. Recentment, al 2017,
hem trobat la inscripció de matrimoni a Martorell d'un altre
Catasús, de la mateixa procedència,
i s'ha pogut accedir a inscripcions parroquials del s. XVIII en dita
procedència, que han confirmat el veritable cognom originari.
Es
tracta de PERE
CADASUS, nascut
cap al 1583
al petit poble de
PARÈAC (en occità o
gascó PARIAC), al Bisbat de
Tarba, i pertanyent a l'antic Comtat de Bigorra, actualment al
Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65), a França.
Vam trobar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, l’expedient de
dispensa d’amonestacions
per ser estranger, que li permeté casar-se el
1622
a St. Pere de
Subirats, d’on
era habitant des de que fugint de les guerres entre protestants i
catòlics al Sud de França, especialment greus al Comtat de Bigorra,
marxà d’allà amb la seva família (ell tenia 14 anys, segons diu
testimoni que el coneixia des de l’arribada a Subirats, feia 25 anys).
Es casà, deduim que amb 39 anys d'edat, amb
BENETA TARRAT,
nascuda a
Freixenet (actual
St. Guim de Freixenet), pertanyent al Bisbat de Vic, i es
van afincar a la que va ser la masia pairal principal dels Catasús,
“Can Catassús”,
a les afores de
St. Saduní de Subirats (avui d’Anoia).
Els
descendents de PERE CADASUS, ja són indicats a les inscripcions
parroquials i documents a Catalunya, amb el cognom CATHASSÚS i
després CATASSÚS (o CATASÚS, CATHASUS, CATESUS i inclús alguna altra
variant semblant).
NOVETAT IMPORTANT: Recentment hem trobat un
altre CATASÚS natural de Parèac (en oocità o gascó, PARIAC), que a
ben segur és parent del nostre PERE CADASUS (potser inclús un germà,
en qual cas aleshores ara ja sabríem els pares d'ambdós, que serien
BERNAT i MAGDALENA). Es tracta de
BERNAT CATASÚS, fadrí, pagès, casat a Martorell el 19-10-1642 amb
JERONIMA VILADOMS:
Transcribim la inscripció de
matrimoni al Llibre de matrimonis de MARTORELL del període
1599-1647, pàg. 93v:
"En la vila de Martorell
foren esposats BERNAT CATASÚS, fadrí pagès, del lloc de Pariach,
bisbat de Tarva, regne de França, fill legítim de BERNAT CATASÚS,
pagès, de dit lloc, i de MAGDALENA, cònjuges, difunts, ab JERÒNIMA
VILADOMS, donzella, filla legítima de BENET VILADOMS, sastre, de
Martorell, i de MARIA, muller sua, vivents. Ministre: Jaume
Ferrando, vicari de Martorell. Testimonis: JAUME VALLS, rector de
Castellví de Rosanes, i JAUME MENALT, sastre, de Martorell.
Prengueren benedicció a 16 de febrer de 1643, a la parroquial
martorellenca."
Doncs bé, conèixer la procedència de
PERE CADASUS
(així li escrigueren inicialment el cognom a les primeres
inscripcions a Catalunya, però després les posteriors van derivar,
com hem avançat, en
CATHASSUS i més tard definitivament en CATASSUS o CATASUS, a part
d'altres variants), ens ha
portat a esbrinar com devia figurar el cognom a la zona geogràfica del seu
poble d’orígen, Paréac, de parla occitana i més
concretament, gascona (en dita llengua, com hem dit, és Pariac).
Recentment, coincidint amb la troballa d'en
BERNAT CATASÚS, possible germà o si
més no parent d'en PERE (naturals ambdós de Paréac), hem pogut
accedir a les inscripcions parroquials consultables a la web dels
Arxius del Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65) -www.archivesenligne65.fr-
i hi ha diverses
inscripcions parroquials documentades del s. XVIII, tant de Paréac
(p. ex. 1798) com del poble veí de Julòs (1738, data en que
compartia parròquia amb Paréac), i a més tenim, de segles
anteriors (s. XVI
i inclús anteriors), dades recollides per genealogistes del referit Departament
d’Hautes Pyrénées, que investiguen en pobles molt propers a Parèac
(dades d’Adé, Bartrés, Loubajac, Ourdon, Bordes, etc.), que
demostren que el
cognom realment a Paréac era
CARASSUS
(que vol dir “cara
a dalt, o cara a la muntanya”,
referint-se òbviament a una casa, o potser també “cara
al Sud”,
com en alguna web indica), transcrit dit "CARASSUS" (cognom encara
força abundant actualment al referit Dept. 65 de França), a vegades
com "CRASSUS" (cognom igualment existent en l'actualitat).
Els registres estadístics analitzats, en especial els existents a la
web
www.geneanet.org mostren l'abundància a
la zona geogràfica indicada, de dites dues variants del cognom:
CARASSUS o CRASSUS.
Sols cal
afegir que a les inscripcions parroquials localitzades de Paréac
(Pariac), hem trobat més d'un
PIERRE
CARASSUS o CRASSUS; el més remot, a inscripció de baptisme de
1738, això és uns 110 anys després del matrimoni a Catalunya del
nostre PERE CADASUS, evidentment ancestre ni que fos per línia
colateral, dels descendents CARASSUS (o CRASSUS) que varen quedar-se
al poble occità i no van emigrar cap al Sud, travessant els
Pirineus, per establir-se a Catalunya. En pàgina següent d'aquesta
secció del cognom CATASÚS, podreu veure la referida inscripció
parroquial de baptisme de 1738 a Julòs-Paréac, en la que apareix el
pare de la criatura batejada (Antoine), de nom
PIERRE CARASSUS.

 |

Detall de
l'expedient de dispensa d'amonestacions, amb el nom i
procedència del nostre ancestre gascó: "Petri Cadasus, loci
de Padiach, dios. de Tarba regni francia" (transcrit
correctament, com sabem ara, "Pere Carassus, del lloc de Paréac, diocesi de
Tarbes, regne de França"). Mapa del Departament 65 (Hautes
Pyrénées) i mapa de la zona on s'ubica Paréac, dins del
triangle format per Tarbes, Lourdes i Bagnères-de-Bigorre.
|

