PÀGINES VISCUDES

Margarita Juanico i Donato

27 de Juliol 1936 - 2006

       ___

 

Eren temps de violència i por,

però donà fruit la llavor,

i ben plantada, peus en terra,

la Margarita arribà per donar ... guerra. 

 

Feliç infantesa té,

malgrat els temps d’estretor,

i és que en família tan bona

sempre hi regna l’escalfor.      

 

A l’Escola va la nena,

amb grans mestres any rere any,

Pérez Iborra, Sagrat Cor i Isabel de Villena

on hi ensenya la Capmany. 

 

Un bell record quan hi pensa,

la Primera Comunió,

veieu què bonica anava,

quin goig que fa, Déu-n’hi-dó!  

 

En els bonics anys 50,

la nena ja s’ha fet gran,

tots els hereus la festejen,

tan formosa i tan brillant.

                          

En el tren de Sarrià,

com el destí ja sabia,

un gran amor hi nasqué,

i ha perdurat i ha fet via. 

 

Els pares ben amatents,

la filla a ell van lliurar,

però el noi, no gaire atent,

una copa els va trencar.

 

Mes als Hogares Mundet,

un llarg camí tingué inici,

contents, feliç llar formaren,

casar-se no és cap suplici.  

  

La Margarita que no és gens filfa,

en pocs anys cinc fills infanta,

dos nois i tres noies venen,

la quitxalla a tothom encanta.  

 

Amb Espinos i Diumenjó,

a Masnou, Llinars o Ametlla,

fruint pesca, bany i excursió,

o ballant a una revetlla.  

 

Foren també anys d’esport,

al Junior, sempre a tothora,

la mamà ens donava sort,

animant ben a la vora.

 

Però sens dubte el millor gol,

l’aconseguí el nostre pare,

com bé sabeu és l’Oriol,

imagineu la gatzara!           

 

A Madrid ben trist marxava,

el papà, amb tren o avió,

però tranquil els nens deixava,

amb la mamà al peu del canó.  

 

La Vall d’Aran a tothom enamora,

altes muntanyes, llacs d’aigua blava,

com enyorem l’abuelita voladora,

ella que aquí tant hi disfrutava.

 

Les obligacions del papà,

a Madrid a tots ens dugueren,

fundàrem un consolat català,

on tots benvinguts hi eren.  

 

La família va creixent,

amb tothom ben acullit,

noves llars ja van naixent,

des de Menorca a Madrid.  

 

L'àvia té quatre joies,

Nacho, Lluís, Eric i Jan,

quatre néts, tots ferms i macos,

del petit fins al més gran.   

 

Després de passar a Madrid,

quelcom més que una estona,

els papàs i algun fill més,

tornen cap a Barcelona.

 

La casa dels nostres pares,

sempre ha estat cap i casal,

quan cada any ens hi reunim,

tots junts gaudim del Nadal.

 

La taula tan ben parada,

l'escudella sempre al seu punt,

la família resta admirada,

mamà, és que en saps un munt!

 

Margarita: Si mires enrere,

fent balanç de com t'ha anat,

veuràs la família sencera,

que en un altar t'ha posat.

 

I ara volem desitjar-te

de nou a la Vall d'Aran,

que complint aquests 70,

no te sentis massa gran,

que la pau i l'harmonia,

amb la família al voltant,

de salut és garantia

i els anys així van sumant.

 

MOLTES FELICITATS !!!