|
|
|
48128.
? CIVILS
De Fornells de la Selva
(Girona).
Podria ser el que declarà el 1590, dos parells de bous i tres mules.
Hem de recordar que tenim constància d’altres CIVILS o SIVILS avantpassats, tots de Fornells de la Selva, si bé no podem enllaçar-los generació a generació entre ells. Del més remot a l’anterior cronològicament al CIVILS que hem indicat, hem de relacionar els següents:
El Scibvils més antic que es coneix: ANTONI CIVILS, que a 1367 signà reconeixement de la finca de Fornells de la Selva (en català, es diu que "va capbrevà"). Després, el penúltim conegut (amb un salt temporal que difícilment es podrá omplir): JOAN CIVILS, que el 1456 fou nomenat Síndic de Fornells, i que va ser el que contractà els treballs per a la realització del retaule de l’església de St. Cugat de Fornells. A continuació i més proper, es cita “En SIBILS” al Fogatge de 1497, relatiu òbviament a Fornells, i a més també hi apareix en “Sibils de la Avellaneda”, que fou Pel.legrí Sibils, propietari circumstancial de la finca de Fornells, del mateix nom. Després es té constància (amb un nou parèntesi temporal) de NARCIS PONS alias CIVILS, casat amb CATHERINA (que devia ser la pubilla
Civils que continuava el llinatge), que signaren escriptura de reconeixement de la finca dels Civils a Fornells, en el Firal de la Seu (la Catedral) de Girona,
l'any 1539.
52232.
Joan GUAL DE VILARASA
El coneixem pel testament del seu nét Benet Gual de Vilarasa. Suposem que era l'hereu i propietari de Can Gual de Vilarasa, a Vilamajor (Vallès
Or.-Barcelona).
Podria ser fill de PERE BENET GUAL DE VILARASA, que apareix en el Fogatge de 1553 (en el de 1497 sols apareix "en Gual"). La historiadora Merçè Aventin i Puig en parla als seus llibres sobre Vilamajor i el Vallès a l'Edat Mitjana ("Vilamajor 872-1299. De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme" Ed. Ausa, 1990 i "La societat rural a Catalunya en temps feudals. Vallès oriental, segles XIII-XVI" Columna Assaig, 1996), a l'indicar que a Març de 1539 intervingué en la venda de censal mort de pensió 40 sous, per part dels pagesos del Mas Maspons de Cardedeu, al "Bací de Cera per iluminar el Santíssim Cos de Crist", institució de l'església de St. Pere de Vilamajor, doncs en Pere Benet era un dels dos procuradors que la representaren; l'altre era Bartomeu Clavell.
També tenim constància de JOAN GUAL DE VILARASA, potser l'avi, que a Gener de 1497 comprà a Antoni Serra, veí de Vilamajor, a carta de gràcia, el domini útil de peça de terra a Sanata, sufragània de Collsabadell (al costat de Llinars del Vallès), de cabuda dos jornals de bous (uns 9.000 m2.) gravada amb cens d'una quartera de forment a mesura de Sant Celoni (45,3 l., tres quartes parts d'un sac), pel preu de venda de 10 lliures.
D'època molt semblant, o sia, finals de 1400, ens consta ANTONI GOL DE VILARASA i la seva esposa MARGARIDA, que eren els pares d' ELEONOR GOL DE VILARASA que feu capítols matrimonials a 1510 amb el seu futur espòs Pere Collet, suposem que del veí Can Collet de Vilarasa.
La historiadora Mercè Aventín i Puig en els seus esmentats llibres, dóna una sèrie de dades interessantíssimes del orígens dels Gual de Vilamajor:
Els GUAL (a vegades anomenats GOL) provenen dels GUADALL, que van crear a Vilamajor, Can Gual o Gol de Vilarasa i Can Gual o Gol de la Torre, aquesta al veïnat de Fraxaneda, així com, sembla, un Ponç Guadall del s. XIII, Can Pungol, també a Fraxaneda. Al veïnat de Vallserena, també hi ha Can Gual del Bosch, suposem d'una branca dels Guadall-Gual.
Tots provenen possiblement d'un Seniofred o Sunifred del s. X, però el que és ben segur es que l'origen común està en el matrimoni entre Seniofred de Vila-rasa i Ermetruit (se sap pels seus testaments i mencions, que eren pagesos-senyors de maxima importància a Vilamajor). De dit matrimoni, hi ha segurs dos fills, Miró i Arnau, que Ermetruit designa com marmessors i identifica com a fills, i també són segur fills Bonfill i Guadall, als que qualifica de "filios meos". Els altres són força probables, sent Seniofred sacerdot possible fill també. El fill de nom Guadall possiblement ha deixat la petjada a través de can Gol de Vila-rasa i Can Gol de la Torre.
Es perd el rastre a la documentació conservada però al cap de dos-cents anys, al s. XIII, trobem repetidament un Ponç Guadall, en diversos documents (de 1204 el primer i l'últim de 1243) que demostren la seva notable riquesa (compra d'un alou a Vilamajor, per 260 sous barcelonins, xifra molt important; institució d'una llàntia perpètua dia i nit davant l'altar de Sta. Maria a l'església de St. Pere de Vilamajor). A 1240, 1250 i 1251 trobem un Pere Guadall i un Guillem Guadall que deuen ser fills de Ponç i per tant rebesnéts de Seniofred i Ermetruit del s. XI. També apareix posteriorment un Berenguer Guadall.
Observis com a dada molt interessant que del nom propi Guadall (junt a Sunifred, per procedència de l'originari Sunifred), es deriven una serie de XXX Guadall (com a cognom identificatiu de llinatge) que ha anat derivant fins als Gol o Gual actuals.
L'esmentada historiadora Mercè Aventín també ha estudiat l'anomenat "Quadern I de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor", que entre d'altres informacions i dades, conté la relació de les compravendes de terres a Vilamajor entre 1491 i 1580. En primer lloc veiem que en el Quadern I apareix el cognom "Gol" en una ocasió, sense que comparant-ho amb els Fogatges de 1515 i de 1553, hi apareixi. Quant al cognom amb les variants "Gual/Gal/Gall/Gaya", en el Quadern I apareix en dues ocasions, fent-ho en sis al Fogatge de 1515 i cinc al de 1553. Relacionem quins eren els Masos o persones baix el concret cognom GUAL que principalment ens ocupa, que constaven fogajats en el Fogatge de 1515 relatiu a Vilamajor:
MAS GUAL DE VILA-RASA
GUAL, fuster
MAS GUAL DEL BOSCH
MAS GUAL JUSSÀ
MAS GUAL SOBIRÀ
També és molt interessant la relació de les compravendes en que intervé un Gual o Gol, segons dit Quadern I de la Rectoria. De les que relacionem, ens sembla que sols la primera i potser la segona es refereixen a Guals de Vilarrasa:
A 1497, l'abans esmentada venda d'Antoni Serra a JOAN GUAL DE VILARASA, d'una peça (2 jornals de bous), l'equivalent d'uns 9.000 m2.
A 1506, NARCÍS GUAL prevere i domer menor de Vilamajor, ven al ferrer Benet Bruguera, una peça de terra d'una quartera de sembradura, de la franquesa de la Vilanova de Vilamajor, que era domini directe dels Aniversaris comuns de l'església del poble (es tracta de la venda del domini útil, doncs el directe corresponia als Aniversaris comuns de l'església de Vilamajor). La quartera si és vella equival a 2.448 m2. i si és nova de Barcelona, equival a 3.627 m2. El prevere Narcís Gual com sabem és citat en el testament de Benet Gual atorgat a 1643, al ratificar-hi una Missa aniversari en record de la seva ànima, circumstància que fa pensar que aquell potser fos fill de Can Gual de Vilarrasa i qui sap si germà de Joan Gual de Vilarasa que hem esmentat abans. A més podria ser el que construí inicialment la tomba dels Gual de Vilarasa a l'església de St. Pere, doncs a la inscripció del trespol, hi ha una "S" al final del nom del Gual que hi figura, que fa pensar que dit nom fos "Narcis" i aleshores dita tomba seria de principis de 1500 igual que el retaule de Joan Gascó, on també hi figura l'escut dels Gual de Vilarasa, que estava a la capella de St. Marçal on hi havia la tomba indicada dels mateixos Gual.
A 1522, NARCÍS GUAL ÀLIES PUJADA ven a Bartomeu Bruguera, una peça.
A 1525, Antoni i Antic Nogueres venen a JAUME GUAL ÀLIES GRAS, una peça.
A 1545, NARCÍS FRANCESC GOL teixidor ven a Joan Derrocada, una peça d'una quartera.
També Aventín fa una anàlisi exhaustiva dels Censals per a misses aniversari a Vilamajor entre 1350 i 1526, indicant el Censatari, l'Ànima o beneficiari de la missa, el Censal, la mesura de blat en quarteres de Granollers o de Sant Celoni i algunes observacions. Així hi trobem cites de Guals, encara que pensem que no es fa referència ni a Can Gual de Vilarrasa ni a Guals de Vilarrasa, excepte potser la primera cita:
El "MAS GUAL" tenia constituit un censal que l'obligava a satisfer una quartera de St. Celoni (45,38 l. de blat), i el pagava per comptes del "Mas Gelabert".
PELEGRÍ GUAL en pagava un per l'ànima d'Elisenda Tomàs, també d'una quartera de St. Celoni de blat, i així consta en el seu testament de l'any 1419.
El "Mas Noguera" pagava censal d'una quarta part de quartera de Granollers (44,80 l. de blat) per l'ànima de PONÇ GUAL.
Finalment, el "MAS GUAL DE LA TORRE" pagava un censal de 6 sous, per l'ànima de Salvador Recort, segons així hi consta en el seu testament de 1513, en el que estableix 5 misses i fixa un sou per l'hereu si hi assisteix.
61444.
Antoni BOLART alias CARBONELL
Desconeixem d'on era. Sols sabem que era rajoler i que a vegades se'l cita com "en Carbonel rajoler". No
s'han pogut trobar ni les esposalles del seu matrimoni ni tampoc el seu òbit a les inscripcions parroquials (encara que n'hi ha un de
data 10-7-1542 de "carbonel rajoler" que bé podria ser el seu òbit).
61445.
Antonia
Hi ha una defunció de 1586 o 1591 (no s'aprecia bé) que parla de "madona Antonia carbonell muller den Johan carbonell rajoler de agell". Si fos la mateixa Antonia que es va casar amb Toni Bolart, podria ser que s'hagués tornat a casar amb Johan Carbonell, que devia ser el cap de casa de Can Carbonellet d'Agell a Cabrera, doncs al fogatge de 1553 precisament apareix "Johan Carbonell rajoler". De totes maneres bé podria tractar-se d'una altra Antonia que també visqué a Can Carbonellet.
61970.
Barthomeu VIDAL àlias SOLER
Ens consta com a propietari del Mas Soler de Vallach, casa pairal dels Soler del veïnat de Valleix a Mataró, per títol d'herència de la seva mare Eufresina Soler i per títol d'heretament i donació del seu pare, del mateix nom i cognom (Barthomeu Vidal àlias Soler).
61971.
? SOLER
Entenem que devia ser la pubilla del Mas Soler de Vallach, però no en sabem el nom.
|
|
