|
|
|
1024.
Antoni ANTELM BAUÇÀ
De Ciutat de Mallorca, parròquia de Sant Jaume. Fou com el seu pare Mestre Nadal Antelm Ferrer i també el seu avi Mestre Antoni Antelm Nicolau, Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca. Apareix en
un document de procura i un altre de reconeixement de deute de 1712, davant del Notari Bonaventura Rotger, junt amb el seu pare Mtre. Nadal, indicant-s'hi que percebeixen de la Universitat "jornal". Succeí al seu pare Nadal en dit càrrec
de Mestre Major Picapedrer, després de la seva mort, l'any 1715, per nomenament de la Universitat de data 22 d'abril de 1716 (ARM, EU 89, pàg. 230). Ja en vida del seu pare, l'havia ajudat en les tasques de Mestre Major.
De fet, tenim constància a les inscripcions pertinents de l’any 1715 (mes de març) que la Universitat ja li havia encarregat a Mestre Antoni, en diverses ocasions, fabriqués amb el plom a tal fí subministrat, bales per a fusell (“balas fusileras”), per exemple per a lliurar-les al “Sargento Mayor dels Alemanys qui van a la Vila de Andraig, a los quals se han de entregar de orde de su Ilma. el senor Virrey”, i en una altra ocasió intervingué en el tancament i paradament de la torre de la pòlvora del Camp de la Llana a Ciutat, pòlvora necessària per a municionar “la artilleria del castell de Capdepera”.
Copiem de la ponència en el Congrès celebrat al Museu d'Història de
Barcelona, del 9 al 12 d' abril de 2014, sobre "ELS TRACTATS D’UTRECHT -
CLARORS I FOSCORS DE LA PAU. LA RESISTÈNCIA DELS CATALANS" baix el títol
"ENTRE LA GUERRA I EL DIA A DIA: MALLORCA DE JULIOL DE 1713 A JULIOL DE
1715" - Miquel J. Deyà Bauzà - Universitat de les Illes Balears: "Per a
armes distintes al fusell en el regne es fabricaven cartutxos, per la qual
cosa, per exemple, a principis de 1715 es compraren 1.600 fulls de paper.
També es fabricaven bales per mitjà d’Antoni Antelm, al qual el 6 d’octubre
de 1714 es lliuren 10 q. 41 ll. de plom per a fer bales fuselleres a 9 s. 6
d. per quintar tal com ja s’havia determinat amb el seu sogre des de 1707.
El 17 de novembre de 1714 se n’hi lliuren 13 q. 75 ll. també per a fer bales
fuselleres. Just un més després lliurava 10 q. 85 ll. de bales fuselleres;
l’abril de 1715 s’ordenava pagar el mateix l’import de la fabricació de 48
q. de bales fuselleres a 9 s. 6 d. el quintar" (Notes al peu: 89. ARM, RP,
2719, foli datat el 29 de març de 1715. 90. ARM, EU, 89, f. 142. 91. ARM,
EU, 89, f. 150 v).
No sabem fins quan l'Antoni desenvolupà el càrrec de
Mestre Major Picapedrer, però podria ser fins a l'abolició de la Universitat
amb el Decret de Nova Planta que també afectà a Mallorca i que de fet feu
abolir la Universitat a 1718.
El que sí sabem és que el seu fill, Nadal Thomas Antelm, nascut a la
parròquia de St. Jaume de Ciutat de Malorca, s'establí i casà a Manacor a
1746. Mestre Antoni Antelm Bauçà, a més, sabem que s’havia casat a 1709 amb la filla de Damià Cassà ferrer, que a la dècada de 1670 era Jurat de la Universitat de Mallorca (apareix en diverses actes dels Extraordinaris
de la Universitat amb el tractament atorgat als Jurats, com a “Magnífic señor”).
El seu germà`polític Damià Cassà menor ferrer fou membre del Gran i General
Consell de Mallorca en la mateixa època que Mestre Antoni Antelm ocupà el
càrrec de Mestre Major Picapedrer de la Universitat.
1025.
Francina CASSÀ COLOMAR
De Ciutat de Mallorca, parròquia de Sant Jaume.
Filla de Damià Cassà ferrer, que a la dècada de 1670 era Jurat de la Universitat de Mallorca (apareix en diverses actes dels Extraordinaris
de la Universitat amb el tractament atorgat als Jurats, com a “Magnífic señor”).
A 25-02-1678, (signatura ARM - EU 81, fol. 218), Damià Cassà apareix als
Extraordinaris de la Universitat de l'Arxiu del Regne de Mallorca, a
l'entrega d'unes banderes de guerra noves per a la Vila de Montuiri i per a
la Vila de Campos (per cert, Nadal Antelm apareix a la inscripció com a
testimoni). I també, per vacar el càrrec, se'l nomenà "scriba" del pes de la
farina a 28-2-1678 (ARM - EU 81, fol. 219 v). A la vegada la Francina era
germana de Damià Cassà menor ferrer, que fou membre del Gran i General
Consell de Mallorca en la mateixa època que Mestre Antoni Antelm ocupà el
càrrec de Mestre Major Picapedrer de la Universitat.
Francina CASSÀ COLOMAR
rebé donació per raó del matrimoni amb Antoni ANTELM BAUÇÀ, de la seva mare
Francina Colomar vda. de Damià Cassà, ferrer, en document notarial de 14 o
15-12-1709, davant del Notari Bonaventura Rotger.
1026.
Jaume BENNASSER
De Ciutat de Mallorca, parròquia de St. Nicolau. Després habitant a Manacor.
Javier Eguiagaray ens transcriu del Garcia Caraffa: "BENNASER o Bennasar o Bennassar.- Dicen los genealogistas de la isla de Mallorca que este linaje procede de un moro llamado "Benebeth", señor de Alfabia, Inca y Poblensa, que siendo gobernador de una de las comarcas de la isla se hizo cristiano y prestó grandes servicios a D. Jaime I en la conquista del archipiélago.
Juan Bennasar, que según algunos autores fue hijo del expresado moro, fue ciudadano militar y señor de Alfabia, por haberle dado esta alquería a censo perpetuo el conde D. Nuño Sans, con todos sus molinos y rafales, en virtud de instrumentos del año 1240. Adquirió en 1256 los predios de
Santiani y Bonnabar con consentimiento y aprobación del monarca y fundó dos casas solares de su apellido, la una de Bennasar de Alfabia, que acabó con Dña. Leonor Bennasar (hija única de Benassar y Pax, sexto señor de aquella
alquería), que casó con el vicealmirante Jorge de Santa Cilia, y la otra de Benassar de Campanet, que existe aún (1968), y fue sucesor por linea recta varonil, jamás interrumpida Pedro Bennasar de Bonnabar, poseedor de la hacienda de este nombre y de la alquería de Santiani.
Además de las citadas casas, existen hoy otras en Palma".
1027.
Margarida MUNTANER
De Ciutat de Mallorca, parròquia de St. Nicolau. Després habitant a Manacor.
1028.
Antoni MASSANET POMAR
Era natural de la Vall de la Nou (a les afores de Manacor,
Mallorca). Tenim dades del seu testament atorgat el 8-10-1784, davant el Notari Pere Domenge, de Manacor. Declara marmessors en Joan (fill seu), en Jaume Sempió (germà seu?) i Antoni Massanet (nét, fill de Joan). Hi cita a Rafel i Francesca, fills de Joan, néts seus, i Antoni Mas, fill de Llorens Mas i de Francesca (filla seva).
1030.
Miquel BISQUERRA
De Manacor (Mallorca). El cognom Bisquerra és d'origen basc, però força asentat a Mallorca. Els Bisquerra sembla que tots descendeixen d'un tal Joan Biscarra, senyor de l'alqueria de Biscarra a Artà
a l'any 1296.
1032.
Miquel GINARD ALCOVER
De Manacor (Mallorca). Trobat el testament
a l'ARM per en Jordi Matias-Guiu Antem. Nomena marmessors els seus tres fills Guillem, Jaume i Miquel. En Jaume es casà amb Sebastiana Rosselló a 1754 i tingueren com a fill a Miquel Ginard Rosselló. En Miquel es casà primer amb Margarida Juan a 1758 i després amb Caterina Durán a 1767, tenint d'aquest segon matrimoni, a Miquel Martí que es casà amb Margarida Benassar. D'en Miquel Martí (o Martí) Ginard sabem
que portava l'àlies Closca, pel seu testament davant del Notari Josep Morey, de Manacor, el 1825. Nomena com a fills seus a Andreu, Martí, Rosa, Catalina i Miquel (aquest, hereu universal). Curiosament, es senyala en la causa per raó de "Sa Llorençada" (o sia, l'alçament carlí a Manacor, produït a l'agost de 1835 , que fou sufocat sense ni una víctima), que un dels processats era Miquel Ginard àlias Closca, i és gairebé segur que deuria ser aquest darrer indicat. El seu domicili i possiblement la casa dels Closca, era el carrer des Pou Fondo (informació extreta del llibre "Així és Manacor - Carrers de Manacor" de Josep M. Fuster, editat per l'Ajuntament
de Manacor a 1997).
1033.
Caterina MARTÍ
De Manacor (Mallorca)
1034.
Guillem FIOL RIERA
De Manacor (Mallorca). Era gerrer. No feu testament. Dades aportades per Jordi Matias-Giu Antem.
1035.
Caterina SUREDA
De Manacor (Mallorca).
1037.
Barbera MARTÍ MESTRE
De Manacor (Mallorca). Consta pel cognom patern, Martí, i també pel matern, Mestre. Tenia un germà, Jaume Martí Mestre, que es casà a 1747 amb Margarita Ginard Font, filla de Miquel Ginard Rubí i Apolonia Font Miquel, casats a Manacor a 1695 (aquest Miquel Ginard Rubí, era nét de Miquel Ginard i Elisabet Gomila, i fill de Miquel Ginard i Margarita Rubí Riera, casats a Manacor a 1669), tot segons dades amablement donades per
Nelson Díaz Frías.
1130.
Pere CARBONELL
Pràcticament segur és fill de Magí Carbonell i de Maria Alacant, així com germà de Joseph Carbonell
(# 1142), casat amb Maria Badia a 7-11-1730.
1131.
Madrona LLANSA
En el Vital Records Index
dels Mormons apareix com a Llansa, Llanza i inclús Jansa.
1142.
Joseph CARBONELL ALACANT
De Sitges (Garraf-Barcelona).
1143.
Maria BADIA LLOPIS
De Sitges (Garraf-Barcelona). A través de Julio Ochoa (juliochoa@eresmas.com) sabem que tenia un germà, Pau Badia, del que ell descendeix.
1280.
Pere Joan JUANICO
De St. Quirze de Terrassa, ara del Vallès (Barcelona). El temple originari era anomenat indistintament ja al s. XII com St. Quirze de Galliners o St. Quirze de Terrassa (en un document de confirmació de béns atorgat per Jaume I al cenobi de S. Cugat del Vallès de l'any 1234 apareix com "parrochia S. Quirici de Terracia". A 1848 constitueix municipi propi, anomenant-se Sant Quirze de la Serra.
A 1976 va canviar el nom a l'actual de Sant Quirze del Vallès.
En Pere Joan Juanico fou batejat el 14-8-1650 com a Pere Joan Miquel. Era pagès. A la partida de baptisme del seu fill Antoni Joan, curiosament consta com
"Alias Molins" i les investigacions a través del Vital Records Index dels Mormons, que recull en la seva base de dades tots els llibres parroquials de St. Quirze, microfilmats, s'ha esbrinat que és molt possible que un Juanico, que podria ser en Miquel Juanicho, es casà amb una pubilla Molins (família asentada des de sempre a St. Quirze) i per això com a mínim en Pere Joan i el seu fill Antoni Joan consten com Juanico alias Molins.
En Pere Joan Juanico alias Molins es casà amb Catarina Viver el 12 de gener de 1682, a l'església
parroquial de St. Quirze i Sta. Julita de Sant Quize de Terrassa. Ens consten del seu matrimoni com a mínim 10 fills: Francisca (albat que morí a 1682), Catherina (nascuda a 1684), Maria Angela (n. 1686 i potser l'albat que morí a 1689), Maria Rosa (n. 1687), Angela (n. 1689, i a la que potser se li posà el mateix nom que la filla que morí quasi 3 mesos abans), Antoni Joan (nascut a 1691 i del que procedim nosaltres) i Sagimon (n. 1694).
Per la mort i enterrament d'un albat filla, del que no s'indica el nom, produït a 26-7-1689, sabem que vivia a la Sagrera de St. Quirze.
Al morir a 5 d'agost de 1704, consta com Pere Joan Juanico y Molins. Diu la inscripció al Llibre de Misses de St. Quirze i Sta. Julita: "Feu testament en mon poder, foren quatre sacerdots y fou donada de caritat a cada un de dotze sous y el que digue lo offici quatre sous mes, y un sou a cada un de la professo de anar lo a buscar a sa casa".
1281.
Catherina VIVER
De Sant Quirze de Terrassa, ara del Vallès (Barcelona). La família Viver i el Mas Viver ja consten en els Fogatges.
Sembla que també era la que al morir a 8-11-1696 se l'anomena Catherina Juanico Molins y Sellares.
|
|
