818.
Emanuel SAURÍ PUGET
Natural de Vilanova de la Roca i habitant en la parròquia de Vilamajor
(actualment, St. Pere de Vilamajor i St. Antoni de Vilamajor, al Vallès
Or.-Barcelona). Era vidrier. Fou nomenat marmessor pel seu gendre Joseph Gual de Vilarrasa,
en el testament d'aquest, però morí poc més d'un mes després que ell. Enterrat al Cementiri de l'església parroquial de St. Pere de Vilamajor.
832.
Francisco MASSÓ
De nom propi, Francisco i no Pere. Comprovat a la web dels Mormons (excepte hi hagi un error).
De Tordera (Maresme-Barcelona)
896.
Joseph CATASÚS
Pagès. No sabem segur si era natural de Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès), però sí sabem que era habitant a Llinda, cases i ermita (on hi ha un aplec el Dilluns de Pasqua) a les afores de Sant Sebastià. No existeix al Llibre d'esponsoris de Subirats de l'època en que es produí el casament (1718),
actualment en poder del rector de l'Ordal, Avinyonet i Subirats, Mn. Josep
Raventós i Escofet, cap inscripció sobre el mateix, però a les esposalles a la Catedral diu que els contraents són de la parròquia de Subirats, per tant Sant Sebastià i Llinda pertanyien a dita parròquia al menys en aquella època concreta. Tenim constància de la defunció i enterrament de tres albats fills seus i de
la seva esposa Reymunda Vidal: Francisca Theresa, de dos mesos i quinze dies, a la que se li digué Missa de Angels rezada i enterrada el 16-1-1731; Juan "niño" "y era de edat 18 mesos", enterrat el 9-8-1736 i Ramon Andreu Anto., "niño de Llinda" al que "se le es dita Missa rezada y lo demes mana lo manual Roma", enterrat el 28-5-1737. El pare d'en Josep Catasus
gairebé segur seria Antonio Catasus, del que hem trobat l'òbit al Llibre d'òbits i esponsoris de Subirats (en la rectoria de l'Ordal), datat a 12-4-1743. També hem trobat a qui podria ser la mare o madrastra, Eulalia Catasus, morta el 18-1-1738. Si aquest hipotètic pare fós Antoni Catasus de St. Sadurní, fill de Pere Joan Catasus i Llucia Parera, casat tres vegades (la darrera a 1711 amb Eulalia Ferrer), en Joseph Catasús hauria nascut cap a 1690 del primer matrimoni de l'Antoni (amb Maria Doménech) i hauriem trobat l'entronc amb el Catasus més antic que tenim documentat que és Pere Cadassus, de Paréac (Bisbat de Tarba - França), casat a Subirats a 1622 amb Beneta Tarrat de St. Guim de Freixenet (bisbat de Vic).
897.
Reymunda VIDAL
Dades obtingudes al Llibre d'òbits i sponsoris de Subirats, en poder del rector de l'Ordal, Avinyonet i Subirats, Mn. Josep Raventós i Escofet.
Apareix també a les Esposalles de la Catedral de Barcelona, però no indica
d'on era natural.
928.
Salvi COLOMER
D'Alella
(Maresme-Barcelona). Pagès. Es casà primerament amb Eularia Colell. "Dissabte als vint y un diaq del mes de Desembre del any mil set cents y nou en casa de Isidro Roure pages de la Parroquia de Sant Feliu de Alella Bisbat de Barcelona foren esposats per paraules de present dispensades les amonestacions servat empero en tot lo demes los Sagra Cons.
Trid. Salvi Colomer pages fill de Antoni y de Maria defunts de dita Parroquia y Eularia Colell donzella filla de Antoni y Catherina quondam del Masnou parroquia de Taya del mateix Bisbat. Assisti a dit Matrimoni lo Dr. Francisco Riu Rector, presents per testimonis Isidro Roure y Feliu Companyo pagesos de Alella".
Després a 1715 es casà amb Geronima Jordà, matrimoni del que procedeix la nostra línia. "Dimarts als catorse dias del mes de Maix del any mil set cens y quinse en la Parroquial Iglesia de Sant Feliu de Alella Bisbat de Barcelona foren esposats per paraulas de present segons la forma del S.C. Prid. Salvi Colomer viudo pages fill llegitim y natural de Antoni y de Maria Colomer coningus deffuns y Geronima Jordá donsella, filla llegitima y natural de Pau Jordá pescador y de Maria muller sua vivents en Sta. Maria de Badalona del mateix Bisbat. Assisti al dit matrimoni lo Rnt Jaume Flotats vicari, presents per testimonis Salvi Colomer ferrer y llorens viader treballador habitants en Alella".
Aquest altre Salvi Colomer, era fill de Jaume Colomer i Gertrudis, i s'acabava de casar a Alella en segones núpcies amb Isabel Olmedo viuda de Don Augusti Maliz natural de Cerdenya i que era natural
(ella) de Saviñan, bisbat de Tarazona.
A 1774 era ja difunt.
929.
Geronima JORDÀ
D'Alella
(Maresme-Barcelona). Difunta a 1774.
930.
Pere PERERAS
D'Alella (Maresme-Barcelona). Consta com treballador. Era difunt a 1770 quan es casà la seva filla Anna amb Pere Colomer.
931.
Catharina BRUI
D'Alella (Maresme-Barcelona). Casada en primeres núpcies amb Pere Pereras i després amb Francesch Pages "masober" (així consta en la inscripció de casament de la seva filla Anna).
944.
Francesch CASALS CAPMANY
De Teià (Maresme-Barcelona). Batejat com a Francesch Joan Marti. Padrins: Francesch Coll pagès i Geronima Comas, els dos de Teià. Consta com a "pagès" i com a "treballador" segons les inscripcions.
945.
Marianna VILA
De Teià (Maresme-Barcelona). Consta indistintament com a Marianna o Anna.
946.
Pere FEU
De Teià (Maresme-Barcelona). Treballador.
947.
Mariangela JANER
De Teià
(Maresme-Barcelona). Al casar-se la seva filla Antonia Feu, a 1750, era ja difunta.
948.
Salvi SABATER
Era mestre de cases, com també ho fou el seu fill Salvador.
950.
Joseph CASELLES
De Teià (Maresme-Barcelona). Sastre. Casat a 8-9-1716 a St. Martí de Teià.
951.
Gertrudis COLL CAPMANY
De Teià (Maresme-Barcelona). Batejada a 5-3-1696 a St. Martí de Teià, amb els noms de Gertrudis Victoria Ana. Padrins: Silvestre Coll fadrí pagès i Rosa Capmany donzella de St. Feliu de Llobregat.
960.
Nicolau CARBONELL ROCA
De Cabrera
(Maresme-Barcelona). La inscripció de bateig consta com: "Carbonell fill: Als diset de mars del any mil siscents vuytanta y sis es estat batejat per mi lo dn Joseph Boter Rector de Cabrera, Nicolau Joseph Joan fill legitim y natural de Vicens Carbonell brasser y de Theresa conyuges del Veynat de Agell de Cabrera, foren padrins Nicolau Roca brasser y la Sa. Margarida Mallol donzella (?)"
Aquesta inscripció es la confirmació de que dits Carbonell eren la branca que vivia a Agell de Vall, veïnat de Cabrera, i gairebé segur al Mas de Can Carbonellet.
Per altra banda, consta en la certificació de bateig del seu fill Joan, com a "treballador",
o sia, que vivia del seu treball.
961.
Theresa GRAU DEL CROS
Nascuda i batejada a Argentona
(Maresme-Barcelona), però no s'ha pogut trobar la seva inscripció, doncs no hi ha aquest període als Llibres parroquials. El que és evident és que éssent segur que es casà el 1814, no nasqué el 1714 com indicava la partida de basptisme erròniament aportada a l'expedient de dispensa apostòlica del seu nét Francesch Carbonell Carbonell, casat el 1809. Possiblement s'incorporà certificació d'inscripció de baptisme d'una altra Teresa Grau o Garau, possiblement cosina d'ella, filla d'un Dionís Grau, oncle. Ella era filla de Barthomeu Garau del Cros (veïnat d'Argentona) i de Catherina. Després es casà i passà a viure a Cabrera amb el seu marit Nicolau, que era de dit poble, del veïnat d'Agell.
962.
Geroni CARBONELL SUARI
De Cabrera
(Maresme-Barcelona). Era pagès. Sembla que seria de la branca dels Carbonell que eren principalment fusters i vivien a Can Carbonell, al nucli del poble de Cabrera i no a Agell,
on hi ha Can Carbonellet.
964.
Joan GRAU
Creiem que és errònia la partida de baptisme aportada a l'expedient de dispensa apostòlica de la seva néta (ni era fill de Dionís i Maria, que possiblement eren oncles, però no pares seus, ni per tant, nasqué a 1709). Nascut a Argentona i batejat a l'església de Sant Julià. Era Masover a Cabrera al tenir el seu fill Miquel.
965.
Maria SALA ORRIOLS
Desconeixem si era natural de Cabera o d'Argentona,
al Maresme-Barcelona. Habitant a Cabrera al tenir el seu fill Miquel a 1750.
968.
Joseph SOLER ROVIRA
De Mataró
(Maresme-Barcelona), del veïnat de Valleix (a la inscripció del seu matrimoni, l'indiquen "Bayllegs"). No hem pogut trobar el seu baptisme, pero sí el de tres germans: Maria Geltrudis Anna Maria, a 20-6-1713, Anton Fco. Pere Pau, a 12-7-1709 i Marianna Theresa Geltrudis, a 27-12-1706. Casat en Josep a l'església parroquial de Sta. Maria de Mataró a 24-2-1743, amb Maria Theresa Tria, i foren testimonis Joan Janer pagès de Mata i Felix
(?). Era propietari pagès. També hi ha constància de ser a 1760, invàlid militar.
En Josep es vengué la casa pairal ("tota aquella casa mas y heretat ab aigua viva en ella rajant, ab sa gleva y quintana de terra junt ab totas sas terras, honors y posessions tant en la montaña com en lo pla i aixi de vinya plantades com hermas, tant lluny com prop en qualsevol part situadas"), aquell any 1760, a 2 de febrer, a l'apotecari Barthomeu Camin, de Mataró, un dels múltiples creditors que tenia, passant a viure a una casa que amb part del preu de venda es feu a la pròpia vila de Mataró. Tenim les dades de la còpia de l'escriptura atorgada davant del Notari mataroní Salvador Torras (Arxiu
de la Corona d'Aragó, Notarial - secció Mataró - sig. 773 fols. 49 v a 55). Les dades
realtives a dita signatura de l'ACA ens les donà l'Enrich Subiñà.
A 8-2-1760 Christofol Camin pren possessió de la finca: "ha pres terra y herba della y ho ha espargit sobre aquella tot en señal de la verdadera y real posessio de la dita casa, mas y heretat, terras, honors y posessions della", davant dels testimonis de l'Acta, "Rnt. Joseph Llunell y Correu Prbre. y lo Magch. Llorens Pi ÿ Colomer Ciutada honrat de Barnâ en mataro domiciliat" i del Notari Salvador Torras.
A 19 de febrer confirmaren la venda, renunciant els seus drets hereditaris, dues germanes d'en Josep: Maria, casada amb Isidro Parera, pescador, i Gertrudis, casada amb Isidro Rodors, treballador de Mataró.
969.
Maria Theresa TRIA MAJOR
De Mataró (Maresme-Barcelona). Batejada com Maria Theresa Magdalena. Els Tria eren una família pagesa de les més importants i antigues a Mataró, amb la casa pairal al veïnat de Mata, a la carretera que uneix Llavaneres i Mataró. Can Tria és una bonica masia amb una gran torre quadrada d’estil renaixentista de finals del 1500.
970.
Jaume MASSUET GELAT
D'Arenys de Munt
(Maresme-Barcelona), suposem, però al testar i morir, veï de la parròquia de
Sant Martí d'Arenys de Mar, veïnat de Torrentbó.
Gràcies a Mònica Sala, que
també el té al seu arbre genealògic, tenim còpia del seu testament
parroquial, a St. Martí d'Arenys de Mar, a 26-4-1771. Nomena marmessors al
rector d'Arenys, a la seva dona Maria Xiqués i al seu fill Miquel Massuet, i
designa hereu, al propi fill Miquel i senyora majora usufructuària, mentre
no es casi, a la seva dona Maria. A través de la pàgina web dels Mormons ens
consten també dos filles més: Maria, casada amb Joan Nualart, a St. Martí
d'Arenys de Munt, a 23-2-1757, i Josepha, casada amb Pere Coll també a St.
Martí d'Arenys de Munt, a 11-11-1769.
972.
Isidre MAYNOU SOLER
De Bigues (Barcelona). Morí a Argentona.
Dades facilitades per Juli Ochoa juliochoa@eresmas.com
973.
Josepa SERRA-NOVELL DUIXANS
Nasqué i morí a Argentona
(Maresme-Barcelona). Dades facilitades per Juli Ochoa
juliochoa@eresmas.com
974.
Jaume FORNELLS VINYALS
Nasqué i morí a Argentona
(Maresme-Barcelona). Dades facilitades per Juli Ochoa
juliochoa@eresmas.com
975.
Maria ANGLADA MAYMÓ
Nasqué i morí a Argentona
(Maresme-Barcelona). Dades facilitades per Juli Ochoa
juliochoa@eresmas.com
