La Genealogia d'en Jan

   
  Notes
 

 Home

 Escriu-nos

 

 

 

32. Nadal ANTEM BADIA

Nascut a 1851 a Sant Joan d'Horta (Barcelona), però des de petits visqueren tota la família (el pare, Miquel, la mare, Maria o Marianna Badia, i els dos germans, Nadal i Miquel) a la Vila de Sarrià (Barcelona), al carrer Capuchinos, nº 35, segons s'ha confirmat amb els empadronaments. És la part més alta de l'actual carrer Major de Sarrià, i la finca estaria a la banda esquerra pujant en direcció al Desert de Sarrià. Apareix en Nadal, en certs documents, com a Manuel, i curiosament a la inscripció municipal del naixement del seu fill Manuel, consta com Eudaldo (de totes maneres també posaren com a cognom Antens, o sigui que no transcribien gaire bé). En els empadronaments a Sarrià apareix sempre com "Nadal" encara que es feien en castellà. El seu casament fou a Sarrià, el 31-1-1872, tres anys abans que el del seu germà Miquel, aquest casat amb Felicia Balasch. L'expedient matrimonial del casament d'en Nadal, existent a l'Arxiu Diocesà de Barcelona és de data 26-1-1872. En el moment del casament, en Nadal tenia 21 anys, i la seva esposa Carmen Rovira Fortuny, en tenia 23. De casats, encara apareixen aquell any empadronats a c/. Capuchinos, 35, en Nadal i la seva esposa, Carmen Rovira, solament, però després, com veurem es traslladaren a Gràcia. Al casar-se, de professió "albañil" (paleta); després sembla que fou mestre d'obres, que és com consta a la partida de defunció. En un document o certificat de 1880 de la "Comisión provincial de Barcelona", consta que no ha fet el servei militar malgrat ser del reemplaç de 1871, "por haberse cubierto el cupo en números anteriores". Se'l descriu, amb 29 anys, com d' "estatura regular, pelo castaño, ojos pardos, nariz regular, barba poblada, color sano". En el moment d'inscriure el naixement del seu fill Manuel, a 1878, ja vivien des de feia uns cinc anys a Pg.de Gràcia, 125 tenda. S'ha descobert que era la vivenda unifamiliar feta per al Sr. Manuel Martorell Peña, pel famós Arquitecte Elies Rogent i Amat, a 1871 (que també li havia fet el projecte de rehabilitació per la casa-torre plurifamiliar a Sarrià, duta a terme a 1863, al carrer Caputxins, nº 35, domicili dels Antem a Sarrià, que reiteradament hem esmentat, si bé consta a l'índex i al títol de l'expedient com si fos feta al carrer Major de l'Hort de Sarrià, però a dins de l'expedient s'aclareix perfectament l'errada; dita casa, que ocuparen els Antem abans i després de la rehabilitació indicada, pertanyia a l'esposa de Manuel Martorell, la Sra. Teresa Poch, i sens dubte allà hi degué haver el primer nexe entre els Martorell-Poch i en Nadal Antem i família, nexe que perdurà tota la vida d'ell, doncs les tres cases on habità, eren propietat del Sr. Martorell o de la seva muller, i el Sr. Martorell fou testimoni del casament tant d'en Nadal com del seu germà Miquel, celebrat aquest a Sarrià a 16-1-1875, i la Sra. Poch, ja vídua, inclús apareix citada expressament a l'esquela d'en Nadal). Hem d'indicar que en Manuel Martorell pertanyia a una família de propietaris, que a més eren veritables experts col.leccionistes i estudiosos, en especial el seu germà Francesc Martorell Peña, de l'arqueologia i les ciències naturals, i la seva col.lecció privada en dites matèries fou reunida en el que fou el primer Museu de Barcelona, actualment el Museu de Zoologia. Hem aconseguit la còpia del projecte de l'Elies Rogent per la casa-torre del c/. Capuchinos, 35 (reproduïm una vista de la façana principal signada pel propi Elies Rogent, a la secció "Fotos" de la fitxa d'en Nadal), i quant als plànols de dita rehabilitació de l'edifici plurifamiliar de c/. Capuchinos, 35 i l'edifici unifamiliar de Pg. de Gràcia, 125, es conserven a l'Arxiu de Documentació del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Pel llibre "De la Puerta del Angel a la Plaza de Lesseps", d'Alberto del Castillo, Llibreria Dalmau, 1945, ens consta que a 1880 a dita finca núm. 125, hi havia un comerç dit "La neotafia graciense" (entenem que devien fer làpides mortuòries), i en la mateixa part del Passeig de Gràcia (els Jardinets de Gràcia), en el propi any 1880 hi havia la "Farmacia Rodó", la Fàbrica de Corsés de Rosendo Peix, "Manufacturas Infantiles" en el núm. 127, una carboneria, una tenda d' "ultramarinos", una fotografia i una guanteria. I a la cantonada amb la Diagonal, el 1889, s'hi montà un Tio Vivo. En data incerta en Nadal i família van passar a viure a Rambla de Sta. Mònica, 33 1r. pis (és la casa molt a prop de l'antiga Foneria de Canons, que fa cantonada amb el carrer Anselm Clavé, ara Pça. Portal Nou, 4, casa de la que n'era propietari i habitant també el Sr. Manuel Martorell Peña). Morí el rebesavi Nadal, el 5 de novembre de 1896, als 45 anys. Tingué enterrament de segona i funeral de tercera, a la seva parròquia de Ntra. Sra. de la Mercè de Barcelona. A la secció "Fotos" podeu veure la seva esquela, amablement facilitada per en Jordi Matias-Guiu Antem.


33. Carmen ROVIRA FORTUNY

De Tarragona. Fou batejada a la Catedral el 10-1-1849. Foren padrins: Antoni Alegret, de la Secuita i Dolors Rovira d'Altafulla, soltera. Text de la inscripció: “Deu de Janer de mil vuitcents cuaranta nou. En la Santa Iglesia Catedral de Tarragona. Yo infrascrit Parroquial he batejat solemnement a Carme Antonia Magina nada dia antes a les sinch del matí, filla llegitima de Juan Rovira pages de valls y de Maria Fortuny del Catllar. Avis Paternos Joan pages de Altafulla y Mariangela Planas, maternos Juan pages y Antonia Recasens del Catllar, foren padrins Anton Alegret de la Secuita y Dolores Rovira doncella de Altafulla avisats parentiu y doctrina. Firma.”
Al casar-se, amb 23 anys, era parroquiana de la Parròquia de St. Miquel Arcàngel de Barcelona. Morí a Barcelona, el 30 de novembre de 1935, a l'edat de 86 anys, a la Avda. Mistral, 68, domicili del seu fill i néts. A la inscripció municipal consta haver-se registrat la defunció al Jutjat núm. 1, núm. reg. 860. El funeral, al dia següent de l'òbit, fou a l'esglèsia de Ntra. Sra. de Lourdes.

Altres germans i dades que tenim gràcies a Nuria Hortoneda:
1841 bateig i inscripció municipal naixement de Nicasi,
1843 bateig i inscripció naixement de Dolors,
1846 bateig i inscripció naixement de Josefa
1861 matrimoni Josep Alegret + Dolors Rovira
1881 certificat eclesiàstic de defunció de Dolors Rovira Fortuny.

I una germana, Maria Rovira Fortuny curiosament es casà amb Antoni Badia Arolas, sastre, nascut a Madrid però habitant a Tarragona, que era germà de Marianna Badia Arolas, esposa de Miquel Antem Ginard. És força divertit poder dir, en conseqüència, que el besavi Manuel Antem Rovira (el que fou metge i alcalde de St. Joan de les Abadesses) tenia el seu oncle-avi Antoni Badia Arolas que es va casar amb la que era la seva tia, Maria Rovira Fortuny.


34. Josep MONTANÉ DURÀN

De Canyelles (Garraf). Toneler. El text del seu casament amb Teresa Planas Catasús: "En la villa de Sitges, obispado y provincia de Barcelona, a cinco de Enero de mil ochocientos setenta y seis, habiendo hecho las tres moniciones dispuestas por el Santo Concilio de Trento en la missa mayor de tres días festivos, que fueron el Diez y nueve veinte y cinco y veinte y seis de Diciembre último, sin haber resultado impedimento alguno precedida la licencia del señor Dean del Panadés, con la del Señor Cura Regente de esta parroquia de los Santos Bartolomé y Tecla, yo D. Felix Clará presbitero coadjutor de la misma asistí y autoricé el matrimonio, que celebraron en ella por palabras de presente, según ordena nuestra Santa Madre la Iglesia, por una parte D. José Montaner, de veinte y seis años de edad, tonelero, natural de Cañellas, hijo de los consortes vivientes Pedro y Maria Durán vecinos de Cañellas y de la otra parte, Dª Teresa Planas, ambos solteros,natural y vecina de Sitges, de veinte y dos años de edad, hija de los consortes vivientes Pedro trabajador y Teresa Catassus, naturales de Sitges y todos parroquianos nuestros, en presencia de los testigos D. Narciso Riera, monacillo, soltero, natural de San Celoni y D. Pedro Planas, casado, trabajador parroquiano de ésta, habiéndoles preguntado y entendido su mutuo consentimiento. Obtuvieron el respectivo consejo favorable de sus padres, fueron examinados de doctrina cristiana, confesaron y comulgaron. De todo lo cual certifico y firmo. Felix Clará Pbro. Coadjutor. " Prengueren la benedicció a 20 de Gener de 1876.
En Josep Montané Durán tenia com a mínim tres germans: JOAN, casat a 11-7-1885 amb Marina Hill Rovira, a Sitges (ell tenia 26 anys i ella 19); FRANCISCO, casat a 9-10-1887 a Sta. Maria de la Geltrú, amb Cecilia Pedrola Miró (ell tenia 27 anys i ella 20), i ANTONIO, casat amb Josefa Soler i Soler, a Sitges, a 10-4-1892 (ell tenia 26 anys i ella 24).


35. Teresa PLANAS CATASÚS

De Sitges (Garraf-Barcelona). El segon cognom Catasús, ha revelat que la linea paterna també té una branca Catasús, però afincada a Sitges, i remuntant-se enrere, localitzada a l'Alt Penedès, concretament a Sant Sebastià dels Gorgs (terme d'Avinyonet del Penedès). d'on també ve la branca materna dels Catasús, localitzada després al Pla del Penedès (germans Catasús Vidal, Josep, Anton o Pau).


36. Joan OMEDES ROCA

Nascut el 8 de setembre de 1849 a la casa on vivien els seus pares, al carrer de l'Om (Olmo), núm. 15 tenda, a les 2 del matí. Era moliner. Sembla que després tingué amb el seu pare, fàbrica o magatzem de guix i ciment al c/. Béjar, de Barcelona (Sants).


37. Antonia SISTACHS RUAIX

Al casar-se tenia 22 anys. Vivia aleshores a c/. St. Ramon, 26 de Barcelona.


38. Francisco OLIVA BUGUÑÀ

De Sant Andreu del Palomar (Barcelona).


39. Carmen CIVIL MORERA

De Barcelona.


40. Anton JUANICO PRAT

Natural de Sant Quirze de Terrassa, ara del Vallès (Barcelona). Batejat a l'església parroquial de St. Quirze i Sta. Julita el 21 de gener de 1821. Curiosament ell mai va saber perfectament l'edat que tenia: al Padró de 1850 diu que té 29 anys, a escriptura notarial de 1868 diu que té 45 anys d'edat, i a una altra escriptura de 1879, diu que en té 58.
L'Anton visqué a partir de 1831 a Sabadell, on es traslladà tota la família, després de que el pare, Quirze Juanico i Borràs, comprés a Damià Sanmiguel Dinarés, davant del Notari Ramon Mimó, en data 9-11-1828, un terreny al carrer Sant Jaume, i s'hi fés posteriorment la casa per a la família. A 8-2-1847 ens apareix l'Anton en una venda feta davant del Notari Francisco Viladot Morlans de Sabadell (signatura E377 pag. 57 prot. 1847 AHS), a favor de Joan Aymamí, rajoler de Sabadell, d'una part del terreny adquirit pel seu pare Quirze al referit carrer Sant Jaume. L'Anton adquirí dit terreny i casa com a hereu substitut del seu pare Quirze, atès que havia premort el fill gran, Manuel, instituït hereu universal en el testament darrer de Quirze Juanico i Borràs (un testament hològraf de 23-5-1837, que substituí el que havia fet a 1825, del que tenim l'original). La numeració de dita casa al carrer Sant Jaume varia del núm. 29 al 8 (el primer consta al Padró d'habitants de 1850 i el darrer a escriptura d'inventari dels béns relictes pel seu pare Quirze, a 1879).
L'Anton era teixidor de llana i ens consta que a 1854 i 1855 era el President de la Societat de Teixidors de Llana de Sabadell (un embrió de sindicat obrer). Com a tal, apareix signant el Conveni entre els fabricants i els obrers del sector del tèxtil de la llana de Sabadell, a 17 de novembre de 1854, Conveni on es fixen les regles i els preus referents a la producció i remuneració. També tenim còpia de l'Acta a 10 de maig de 1855, de la reunió de l'Associació de Teixidors, on el tornen a delegar per a les noves negociacions amb els Empresaris textils sabadellencs.

L'Anton Juanico, com pertanyent a un grup una mica més elevat socialment dins de les classes subalternes, fou també nomenat "subteniente 2º" per a la Primera Companyia de la Milícia Nacional de Sabadell a 1854 i a 1855. En els treballs sobre la Milícia del Doctor en Història i Professor de la UB, Josep Maria Benaul Berenguer, s'indica precisament que els components, a partir de 1854, de la Milícia Nacional a Sabadell, eran d'idees més progressistes que els liberals moderats de l'època anterior. Per això quan es produïren les vagues a Sabadell, a Juliol de 1855, i molts dels milicians, entre ells l'Anton Juanico, es negaren a disparar contra els obrers vaguistes, foren depurats, sent alguns inclús empresonats. Efectivament l'Antonio fou depurat a l'Agost de 1855, tal com ho hem vist a les llistes de depurats en les que de la 1a. Companyia, apareix en el primer lloc de la llista ("Anton Juanico, teixidor de llana"), però després, a Novembre del mateix any, fou novament nomenat Sotstinent 2n de dita mateixa Companyia. No sabem, però, si l'Anton fou empresonat durant o després del Bienni Progressista de 1854-56, però el que sí és segur és que fou empresonat alguns mesos entre 1861 i 1862 (per l'acusació del delicte d'atentat a l'autoritat i els seus agents, que motivà causa davant del Jutjat de Primera instància de Terrassa) i que va acordar-se per l'Audiència Territorial, l'excarceració d'ell i alguns altres encausats, mitjançant fiança, sense que sabem com va acabar la causa oberta. La notícia de l'excarceració apareix al diari lliberal madrileny "La Iberia" de data 1r. de maig de 1862. A la família sempre s'havia dit que en efecte fou empresonat, per les seves idees liberals (manifestades, per exemple, en el seu recolzament junt a unes 500 més persones, publicat al diari lliberal indicat, pels atacs i censures que portava patint a 1861). Sembla que l'Anton va quedar cec a la presó (potser fou una ceguesa parcial o temporal doncs força anys després ens consten signatures seves a escriptures notarials, que difícilment les podria fer un cec donada la seva complicada elaboració; signatures idèntiques a les figurants als documents esmentats de 1854 i 1855). Cal afegir que a la Milícia Nacional de Sabadell, a la mateixa època que estem comentant hi havia a la 2a Companyia un altre Antonio Juanico (i Brunet), segur parent, domiciliat al carrer Montserrat.
Encara que com hem dit l'Anton era teixidor de llana, no ens apareix com a contribuent a l'Hisenda municipal per l'activitat. Apareix però el dit parent Antoni Juanico Brunet, al carrer Montserrat, a 1865 i 1875-76. Després desapareix cap registre. En el de 1881-82 surt un Manuel Juanico en el mateix domicili, però creiem que es tracta de Manuel Juanico Mauri, un cosí segon. De fet, tota la família ja s'havia traslladat a Barcelona, al costat de la parròquia de St. Agustí, i l'Anton hi morí l'11 d'agost de 1887, fent-se-li els funerals el dia 19, segons ressenya que hem trobat a "La Vanguardia", que diu: "—Funerales.—En la parroquial iglesia da San Agustín se celebrarán mañana los de don Antonio Juanico y Prat, que falleció el día 11 del corriente."
Indicar a més que encara, l'any 1879, l'Anton Juanico ens consta haver promogut la protocolització amb el consabut procediment judicial, del testament hològraf del seu pare Quirze, difunt com hem dit de l'any 1837. I a més a 24-5-1879, davant del Notari sabadellenc Joaquim de Marimon, atorgà l'inventari de béns relictes a l'herència del seu referit pare Quirze, comprenent-s'hi sols la casa del carrer Sant Jaume, aleshores nº 8 (que aclareix que llinda a l'espatlla amb el carrer Colon). El valor donat a l'inventari fou de 2.082 ptes.
Els seus fills i sobre tot la seva esposa i el fill gran el rebesavi Francisco, continuaren les activitats tèxtils i així consten a les matrícules industrials de Sabadell, tarifa 3a, anys 1893-94, 1897-98 i 1898-99, com a "Hijos de Juanico Antonio", declarant dos telers mecànics Jacquard primer i dos telers mecànics senzills. A tots els anys consta com a casa-habitació Barcelona (més probable que c/. Barcelona, però això és dubtós) i el local d'exercici de l'activitat, en el primer període bianual indicat, al c/. Cruz i en els altres a c/. Blasco Garay. Precisament a l'última matrícula, la de 1898-99, hi consta la Baixa de l'activitat (l'activitat continuà, entenem que a la Fàbrica de teixits de llana i Magatzem de "paños" radicada a Barcelona, Rda. de St. Pere, nº 4, però no està clara en quines condicions es convertí en l'Empresa "Juanico Hermanos" que després fou). A la matrícula de 1893-94 també hi apareixen els fills de l'Anton, Francisco (el rebesavi) i Josep (amb uns telers jacquard i senzill, respectivament, i declarant com a casa-habitació c/. Argüelles, 82, avui Sallares i Pla, de Sabadell, i com a local d'explotació el Vapor Madoz).


41. Teresa Merce SORS VILARROSAL

Natural de Santiga (a les partides curiosament apareix erròniament com S. Tiga), ara pertanyent a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona). És la pàrroquia de Santa Maria Antiga, que ja apareix documentada en document de l'any 983 quan un tal Bellit feu donació de diverses propietats al Monestir de S. Cugat del Vallès, entre d'elles una "in locum ubi dicunt sancta Maria Antiqua".
Respecte al seu naixement no està gaire clar perquè segons els diversos documents trobats hi figuren edats declarades diferents i per tant variarien les dates de naixement. Per exemple a l'escriptura d'inventari de béns de la seva mare difunta, hi diu que té 44 anys i com s'atorgà a 1868 voldria dir que hauria nascut a 1824 i no a 1827 com resulta de la seva partida de defunció.
Visqué a Sabadell a partir de 1842, casant-se a 1847 amb l'Anton Juanico, un any més gran que ella.
Morí de diabetis sacarina, al domicili en el que dos anys després nasqué el besavi Lluís Juanico (Arc de Sant Agustí, 2, 1er. pis, de Barcelona).
L'únic testament fou de 6 de febrer de 1888, davant del Notari de Barcelona, Juan Manuel Fors de Oliver (núm. prot. 80).


42. Sebastià CATEURA ALBÓ

Natural de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejat com a Sebastià Joseph Feliu. Nascut a les 12 hores del 26 de març de 1822 i batejat el següent dia. Al casar-se amb Cecilia Freixanet a 30-12-1854 a St. Feliu, era vidu de Teresa Civils o Sibils. Creiem que aquesta primera esposa era Teresa Magdalena Josepa Civils batejada 14-2-1820, filla de Joan Sivils Surís i Magdalena Mateu Llambí, doncs encara que seria 2 anys més gran que el marit Sebastià Cateura, nascut el 1822, és més lògic que per contra ho sigués Teresa Josepa Vicenta, filla de Joseph Sivils i Narcisa Domingo, batejada a 1-10-1826, atès que en aquest darrer supòsit ella s'hauria casat amb sols 16 anys. A més té lògica que dita primera esposa fos la Teresa Civils i Mateu, perquè seria la germana de Josep Civils Mateu, amb el que en Sebastià i un altre soci, Joan Camps i Tubert, formalitzaren a 1874 (13 de gener), davant del Notari Josep Maria Llinàs, la Societat Regular Col.lectiva Camps, Cateura & Sibils, que de fet des de feia anys ja es venia dedicant a l'explotació de suro, havent adquirit en arrendament, per 18 anys, una extensa finca d'alzines sureres a Jerez de la Frontera, dita "El Alcornocalejo". Aquesta Societat, després de disolta cap a 1887, donà lloc a la nova casa "Sebastià Cateura & Cía" al carrer del Mall de Sant Feliu, que continuà el seu fill Sebastià Cateura i Freixanet, i que es dedicà preferentment a fàbrica de taps, fins al seu tancament abans de 1905 (ja no apareix a l'anuari de la ciutat). En Sebastià fill, de 1-1-1890 a 1-7-1891 fou Alcalde St. Feliu, al no haver fet nomenament el Govern Civil (extret dels Estudis Empordanesos
Els testimonis del segon casament d'en Sebastià, amb Cecilia Freixanet, foren Joan Remus i Benet Gros.
En Sebastià Cateura, a més, podria ser també el que estudià per pilot de marina a l'Escola de Pilots d'Arenys de Mar (el cita l'Angel Jiménez a "Sant Feliu de Guíxols. Una lectura històrica" de la col.lecció d'Estudis Guixolencs, editat per l'Ajuntament de St. Feliu). El seu avi patern era mariner, però no hem pogut esbrinar la professió del seu pare Romuald. De totes maneres, hauria dedicat la major part de la seva vida a l'activitat comercial surera.


43. Cecilia FREIXANET CABRUJA

Natural de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). El cognom consta com Freixanet o Frexanet. Batejada com Cecilia Maria Ignés.


44. Francisco DONATO QUERALTÓ

Natural de Barcelona. Hem esbrinat que era fill natural de la seva mare Teresa Queraltó, segons així es feu constar expressament a la inscripció de baptisme a l'església de Betlem (on inicialment es feu constar com fill de pares incògnits, sent la padrina única l'avia materna Paula Feliu), segons tot això resulta d' expedient d'esmena de partida de pila de l'any 1874, instat al Bisbat de Barcelona, per ell que tenia aleshores 24 anys i la seva mare Teresa Queraltó, i també ho indicà expressament la inscripció de bateig del seu fill Joan Donato Ribot. El tingué la seva mare al 1850 quan era vídua des de 1847 del seu primer marit Josep Donato Novell. El pare és desconegut, doncs no sembla tampoc que ho fos Josep Saumell, amic de la família (testimoni inclús en el primer matrimoni a 1841 de Josep Donato i Teresa Queraltó) i que es casà amb ella a 1856, morint a 1859. Aquest pare desconegut sembla però que els procurà tots els mitjans de manutenció i estudis d'en Francisco. A 1874, Teresa Queraltó i el seu fill Francisco, que tenia 24 anys i era encara solter, vivint a c/. Sta. Anna, 21 2on. pis, de Barcelona, instaren expedient al Bisbat per esmenar la partida de baptisme en que constava com a fill de pares incògnits, i aconseguiren el reconeixement com a fill natural d'ella, indicant-se expressament que era vídua de Josep Donato Novell, i canviaren els noms imposats al bateig, d'una forma ben curiosa: S'eliminà el Vicente primer (pel qual mai havia estat conegut), es conservà el segon nom, Francisco (que passà a ser el primer nom, pel qual sempre havia estat conegut -per Paco també, segons correspondència obrant a l'expedient-) i abans de l'altre nom, Antonio, s'hi intercalà el nom (propi) de Donato. Amb aquest subterfugi (donada la coincidència del nom propi Donato amb el cognom primer del primer marit de Teresa Queraltó), en Francisco oficialment passà a dir-se Francisco Donato Antonio Queraltó (aquest cognom de la mare natural), però podent constar com havia firmat i sigut conegut sempre, com a Francisco Donato Queraltó. De fet doncs sols tenia un cognom però semblava que en tingués dos, i els fills, el primer, Joan Donato Ribot, pogueren posar-se de primer cognom el de Donato, encara que realment hauria d'haver estat Queraltó i així successivament.
Per tota la informació de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, queda clar que en Francisco no és un fill que motivà inscripció de naixement a l'Arxiu Històric Municipal, on hi posa el lloc, la hora i data de naixement ("7 de la noche" del 20 d'octubre de 1844, al carrer Lancaster, 4 cuarto 3), així com els pares i els avis paterns i materns com si fos legítim fill de Josep Donato i Teresa Queraltó. Això sí, indica una N. de natural, no hi posa l'habitual "legítimo" i no hi indica que fos batejat. Haurem d'investigar qui era aquest altre fill natural.

Per altra banda, en Francisco tingué una germana, Paula Felicia Donato Queraltó (possiblement germana per banda de mare sols), que es casà l'any 1868 amb Pere de Rosselló i Puig, nascut a Granollers, advocat pertanyent a l'important família de Rosselló de La Garriga, i que fou membre destacat del partit Conservador, treballà al gabinet de Manuel Duran i Bas, va fundar i dirigir la revista monàrquica de Barcelona "La Dinastia" i fou inclús diputat provincial pel districte electoral de Granollers des del 1877 fins a la seva mort el 1890. Del matrimoni de la Paula Felicia Donato amb Pere de Rosselló nasqué Roser de Rosselló i Donato, que es casà amb Joaquim de Solà-Morales i Mir, de la coneguda família olotina dels Solà-Morales. El germà de Roser, Ramon, era el Conde de Vilanova (títol nobiliari austriacista), doncs reivindicà dit títol l'any 1924 i es feia dir Ramon Vilanova-Rosselló i Donato. Morí assassinat a la Guerra Civil, l'any 1936.
També hi hagué un altre germà d'en Francisco Donato Queraltó, Ramon Donato Queraltó, nascut a Vilafranca del Penedès, on mantenien relacions els seus pares Josep Donato Novell, que estava servint als Cuerpos Francos isabelins (a la I Guerra Carlina) i Teresa Queraltó, l'any 1839, quan encara no estaven casats, i que fou batejat a l'església de l'Hospital General de la Ciutat de Barcelona, on corra-cuita fou traslladat el nadó pel pare Josep, suposem que ajudat per la padrina única Sra. Rubió, baix el concepte de fill de pares desconeguts. Però una vegada casats els pares Josep i Teresa a 1841, l'any següent, o sia, el 1842, instaren l'expedient davant del Bisbat de Barcelona i reconeixeren en Ramon com a fill natural i legítim seu.
En Francisco Donato Queraltó es casà amb Rita Ribot Bosch a la Parròquia de Betlem a Barcelona el 5-1-1875 (Esposalles pagades en dita data, pàg. 8 Llibre 215, Arxiu Catedral Barcelona). La inscripció diu: "QUERALTÓ CON RIBOT D. Francisco Donato Queraltó, Depente. hijo natural de Dª Teresa Queraltó = con Dª Rita Ribot hija de D. Juan y Dª Rita Bosch = Parra. de Ntra. Sra. de Belen .... 8 s." En Francisco Donato Queraltó s'establí a St. Feliu de Guíxols, l'any 1875 aproximadament, i hi fundà l'any 1877 l'establiment "Can Donato", comerç de roba, jugueteria, etc. al c/. Arbres (ara Rambla Vidal, a on actualment hi ha el Deutsche Bank).


45. Rita RIBOT BOSCH

De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona), batejada com Rita Maria Lluïsa.


46. Josep CANALS MALLA

Natural del Papiol (Baix Llobregat-Barcelona). Nascut el 5-10-1837 i batejat el 7(encara que per altra informació sembla haver nascut el 1824, més a prop del matrimoni dels seus pares a 1822). Dades facilitades per Antoni López Ros.
Cal indicar l'existència de la casa pairal "Can Canals" a les afores de Papiol, prop del límit amb Castellbisbal i St. Andreu de la Barca. Curiosament, al terme de St. Andreu hi ha el Serrat d'en Canals i també hi ha el torrent de Can Canals, el que fà suposar que els límits territorials potser van variar però la família procedeix d'antic de la zona.
Era confiter al Papiol i després s'establí a St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona), on es casà amb Narcisa Cibils y Gros. Tingueren 8 fills (la 4ª era Adelina casada amb Octavi Viader i la 5ª fou la besavia Margarida Canals Sibils).
A 1865 comprà un magatzem al carrer Major cantonada St. Antoni, i després d'enderrocar-lo i construir-hi un nou edifici, l'any següent inaugurà la moderna Confiteria Canals. A 1877 amplià el negoci i hi tenia una important drogueria també. També tingué altres negocis, com la compravenda de colonials, nacionals i estrangers, i la venda de petroli, que l'enemistà amb els proveïdors habituals de St. Feliu, però el negoci que més cuidà i més el distingí fou la pastisseria, que associà a la cadena La Barcelonesa, portant inclús els dolços i torrons directament d'Alacant i Xixona. Tingué pastisseries també a Palafrugell i Olot, a càrrec dels seus fills Ramon i Sixt.
Després de la seva mort a l'octubre de 1896, seguí el negoci amb èxit el seu fill Josep (s'anomenava aleshores "Vda. de José Canals"). Fou famosa també la decoració modernista dels seus aparadors, disseny del mestre d'obres Pere Pascual i Baguer, amb un formidable drac de l'escultor Joan Lafarga Nadal, que presidia la cantonada de l'establiment, i que ara es pot veure, ja rehabilitat, al Museu de St. Feliu. Per cert que l'escultor Lafarga estava casat (St. Feliu de Guíxols, 28-8-1891) amb una germana d'en Josep Canals Civils (el fill), de nom Anita, que també era escultora i que és l'autora d'una obra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1894 amb el títol "Sant Jordi nen".


47. Narcisa CIVILS GROS

Natural de Sant Feliu de Guixols. Batejada com a Narcisa Rita Carlota. El cognom segons la partida de baptisme i de matrimoni és Civils, però la seva filla Margarita Canals sembla constar com Sibils de segon cognom i en el successiu consta Sibils (el canvi oficial sembla que fou a 1904).
Podem destacar també el seu germà Josep Civils Gros, important industrial guixolenc. Va aprendre l'ofici de fuster amb el seu avi Vicenç i als 19 anys comercilitzava amb sacs de llavors, cereals i caixes de begudes (1864). A maig de 1869 va comprar el seu primer carregament de carbó mineral, a Newport (Gal.les), embarcat a la goleta "Rival" i transportat fins al port de St. Feliu. A 1871 va edificar un important magatzem al c/. St. Isidre per a dipòsit de carbo mineral. A 1874 va arribar a un acord amb l'Ajuntament per instal.lar el gas a St. Feliu però l'inici de la 3ª Guerra Carlina ho deturà. Després continuá negociant amb carbó mineral i a més important taulons de fusta de Suècia, Finlandia, Georgia (USA) o inclús de Russia. Aleshores ja tenia fàbrica de manipulació de fusta a l'engròs al c/. St. Domènech, 4, de St. Feliu, al costat del domicili familiar.
El 1881, ell i el seu pare s'associaren amb industrials guixolencs i constiuiren Boada, Sibils y Cia, dedicada a serrar fusta i moldre cereals.
El mateix any 1881 es casà amb Magdalena Ribas i Oliva, 11 anys més jove que ell i nascuda a S. Juan Martínez (Cuba) i tingueren a Margarida i a Lluís Sibils Ribas.
El 1886 es constituí com a consignatari oficial de mercaderies marítimes al Port de St. Feliu.
L'any 1888 sofrí l'incendi de la fàbrica de serrar fustes i poc després la pèrdua de la seva esposa, de 33 anys, 5 mesos després de néixer en Lluis Sibils Ribas (31-1-1889).
A 15-9-1888 constitutí la nova Societat Sibils, Boada y Cia i reedificà la fàbrica. De dita nova Societat n'era el soci majoritari i així fins a disoldre's a 1924.
L'any 1890 és nomenat viceconsul dels USA i a 1901 de la Gran Bretanya, a St. Feliu. Inclús l'any 1936 rebé del Govern de Nortuega la Reial Orde de Sant Olav.
El 1893 es casà amb Anna Janer i Quintà, germana de l'industrial surer Salvador Janer, i ella cuidà del seu dos fills com si en fos la mare.


48. Josep BARDERA PIBERNAT

De Galliners (Pla de l'Estany-Girona). Colon, menestral i potser fuster, i a vegades també consta com a pagès. Tenim trobades en els protocols dels Notaris Manel Ventura Vila i Josep Vila Ferran, de Banyoles, una escriptura d'apoca de data 30-3-1848, una escriptura de capítols matrimonials del seu germà Pere que es casava amb Maria Catarina Vilar y Colom, també de Galliners, de data 5-9-1848, i en qual escriptura ell intervenia, i potser una escriptura d'arrendament de 23-2-1848 (en aquesta hi constaria, si es tracta del mateix Josep Bardera de Galliners, com a fuster).
Amb Anna Masó i Esparraguera, tingueren a més de Josep, Baudili i Angeleta, també un altre fill, Pere, nascut el 1851 i del que ens consta que es casà en segones núpcies, als 37 anys, amb Josefa Rigola, vídua de Dosrius, quatre anys més gran que ell, el 20-5-1888, a Barcelona, a la parròquia de Sants Just i Pastor.
Una germana seva, Teresa Bardera Pibernat, fou casada al poble veí de Vilert, dues vegades: Primer amb Francisco Sagué, i després amb Pere Cordonet Prats, amb el que tingué a 1853, un fill de nom Simon, i també un altre fill, de nom Josep, que als 24 anys, el 31-5-1875, es casà amb Maria del Carmen Sabater Barris (hi ha dades a la pàgina web dels Mormons www.familysearch.org del casament a Fitor però també a Vulpellac)


49. Anna MASÓ ESPARRAGUERA

De Galliners (Pla de l'Estany-Girona). Batejada com Anna, Maria i Coloma. Filla de Joan MASÓ menestral i Maria ESPARRAGUERA, consorts, naturals de Galliners. Avis paterns: Martirià MASÓ i Maria BARRERA, de Galliners. Avis materns: Josep ESPARRAGUERA i Mariangela ESPARRAGUERA, de Galliners, també. Padrins: Martirià Masó menestral i Mariangela Esparraguera.


50. Francesc YLLA CORRONS

Nascut a Sant Celoni (Vallès Or.-Barcelona). Com anava sovint a Barcelona per qüestions comercials, s'oferí a un pagès de St. Celoni per col.locar-li les patates a un adroguer de la Ciutat Comtal. Li donaren 2 cents. per kg. de comissió. Li va agradar el tracte i es va fer comissionista de pagesos de St. Celoni, fins que finalment establí amb la seva filla Antònia, la parada de patates pròpia al Mercat de Santa Caterina ("Ca l'Ylla"). Després es traslladaren al Mercat del Born, que es convertí en el Mercat majorista de fruites i verdures. Al casar-se a Barcelona, l'Antònia Ylla Gual amb Josep Bardera Masó, de Galliners, en Josep, que de fet era paleta, passà a ajudar a "Ca l'Ylla", que fou el nom que perdurà. De fet, a tots els sacs i demés envasos de patates es continuà posant la "Y" d'Ylla.
Morí a Barcelona, l'any 1912, amb 73 anys, de carcinoma de l'estòmac, al carrer Freixures, 13 tda., el mateix domicili on l'any 1920 nasqué el seu nét, l'avi Francisco Bardera Massó. No consta que fés testament.
Ens consta un germà d'en Francesc Ylla, de nom Antonio, nascut a Sant Celoni també, que es casà a Sant Martí d'Arenys de Munt (Maresme-Barcelona) amb Rosa Juvany, a 23-10-1858.


51. Margarida GUAL ROS

De la Parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor (ara Sant Antoni de Vilamajor, província de Barcelona). Se l'imposaren els noms de bateig de Margarida Serafina Josefa. Va ser la penúltima de dotze germans i germanes.
Morí a Barcelona el 1915, al carrer Freixures, 13 tda., d'hemorragia cerebral. A dit domicili hi vivien els avis Ylla-Gual, que havien vingut a Barcelona Ciutat des de Vilamajor, junt els pares Bardera-Massó, i fou el domicili on nasquè l'avi Francisco Bardera Massó a 1920.


52. Jaume MASSÓ CONDOM

De Tordera (Girona). Es traslladà a Barcelona, c/. Llibertat, 32 1r. Exercí de perruquer, com el seu germà Josep, i després d'ebenista. Va casar-se en primeres núpcies als 20 anys amb Eugènia Vilallonga Puigmartí (de 16 anys). Van anar a viure a casa la seva sogra, c/. Hospital, 127 3r. Van tenir 2 fills: Gaspar i Josep. La seva dona Eugènia morí als 18 anys, 20-6-1874. Es va casar en segones núpcies amb Enriqueta Amillach Vicens, a 31-10-1875, a St. Pau del Camp. Van viure al c/. Salvà, 29. Van tenir tres fills: Carmen (18-12-1876), Joan i Josep, germanastres del rebesavi Gaspar.
Jaume Massó i Condom exercí de Comerciant de Colonials en una botiga del carrer Nou de la Rambla. Morí a Barcelona (c/. Cadena, 34). Neumònia Infectiva.


53. Eugenia VILALLONGA PUIGMARTÍ

Nascuda a Barcelona (1854, 1855 o 1856).
Morí a Barcelona (c/. San Jerónimo, 13 - 2n) als 18 anys (se suposa l'edat, però no és segur), després de tenir dos fills (Gaspar i Josep). Hemiplegia fulminant.


54. Jaume PASCUAL PASCUAL

De Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - Nascut a 1832 o 1833 (no és segur per haver desparegut els arxius a la Guerra Civil). Professió: Taberner. Casat amb Clara Adelaida Guilleumas Caballero, van tenir quatre fills (Josep, Pau, Jaume i Anna, nascuda 9 mesos després de morir el seu pare, que sembla l'engendrà i als molts pocs dies va morir). Morí a Barcelona (c/. de la Cendra, 23 Tda.). Diabetis i afecció cerebral.


55. Clara Adelaida GUILLEUMAS CABALLERO

Nasqué a Barcelona (1842 o 1843). Es casà primer amb Jaume Pascual Pascual, amb qui tingué quatre fills, però quedà vidua el 1875. En segones núpcies, es casà amb Pere Mariné, natural d'Alforja. Van tenir dos fills: Josep i Rosa Mariné Guilleumas. Va cuidar de les seves nétes Carmen i Maria, filles de la seva filla Anna, morta a 1901 i que havia sigut abandonada pel seu marit Gaspar, que marxà a l'Argentina possiblement a 1898 o 1899. De fet van viure algun temps a c/. Muntaner, 91 5e, l'àvia Clara Adelaida amb la néta Maria, i Carmen va viure amb els Mariné (tiastres), o sia, la tia Roseta, casada amb Josep Bosch, el tio Pepito. Després la néta Maria va viure amb l'altre tio Pepito (Mariné), germà de Rosa.
Clara Adelaida Guilleumas morí a Barcelona (c/. Muntaner, 91 5e). Insuficiència cardíaca.


56. Adjutori CATASÚS MARRUGAT

Del Pla del Penedès (Barcelona), on nasquè l'any 1825 i on també morí, a 5 de maig de 1896, de mort natural i sense fer testament. Fou enterrat el dia 7 al Cementiri del Pla.


58. Josep COLOMER DURÁN

De Teià (Maresme-Barcelona). Batejat com "José Pedro Pablo". Padrins: Pere Colomer i Teresa, "su mujer" (oncle i tia). A partir dels 20 anys, possiblement al casar-se, visqué a Masnou.
En la inscripció de matrimoni constà com a "treballador" i al casar-se el seu fill Pere a 1898, constà com a pagès ("labrador"). L'expedient del seu matrimoni amb Carolina Casals, és de data 5-11-1862. Sabem també que tingué una germana, Teresa Colomer Duran, que es casà a la parròquia de Sant Ciprià a Tiana (Maresme), el 23-3-1867, amb Jaume Colell Bruy (dades obtingudes dels Cds del "Vitals Index" dels Mormons). Ens consta que tingué vuit fills (Pere, jornaler, casat vivint ja al Masnou, amb Maria Mercè Sala Rodon, de Teià, amb data de l'expedient matrimonial de 13-6-1898; Teresa, de la que procedeix la nostra branca, Francisqueta, Antonieta, Manel, Inés, Pepeta i Bernardina).
Es casà a 1888, amb dispensa apostòlica del Papa Lleó XIII (per impediment de primer grau d'afinitat), en segones núpcies, i amb 51 anys, amb la seva cunyada, o sia, la germana de la seva primera esposa Carolina, morta cinc anys abans, als 44 anys. Aquesta germana es deia Teresa i també tenia 51anys. Era vídua de Josep Andiñach Lluch, casat en segones núpcies amb ella, i que morí a 1875 a Teià, d'on sembla ser era el Secretari de l'Ajuntament. Fou com una segona mare pels tres petits fills encara a càrrec d'en Josep (la rebesàvia Teresa, de 10 anys, i dos més de 8 i 6 anys).
En Josep a 1898 encara vivia.


59. Carolina CASALS MATEU

De Teià (Maresme-Barcelona). Batejada com a Carolina Ana Barbara. Padrins: Miquel Vila, clergue i Maria-Ana Oñós, soltera, ambdós de Barcelona. Tenim d'ella una bonica prova de costura de quan tenia 17 anys (1855). Es casà a 1862. Ens consta que tingué al menys vuit fills (Pere, jornaler, casat vivint ja al Masnou, amb Maria Mercè Sala Rodon, de Teià, amb data de l'expedient matrimonial de 13-6-1898; Teresa, de la que procedeix la nostra branca; Francisqueta, Antonieta, Manel, Inés, Pepeta i Bernardina). Morí al Masnou, on visqué de casada, als 44 anys (encara que a la inscripció posaren 45), de mort natural i fou sepultada al Cementiri del propi Masnou.


60. Julià CARBONELL SOLER

D'Argentona (Maresme-Barcelona). Pagès. En el casament a St. Julià d'Argentona va oficiar el Vicari de Sta. Maria de Mataró perquè l'esposa Dolors Padern n'era parroquiana. Els testimonis també eren de Mataró: Juan i Alvaro Camin.


61. Dolors PADERN COLL

Nascuda a Vilajuïga (Alt Empordà - Girona), pero habitant a Mataró des de feia anys, al casar-se a 1869 (quan ja era orfe de pare i mare i sent també difunt l'avi patern, segons indica la comunicació de matrimoni de la seva Parròquia, la de Sta. Maria de Mataró). Hem trobat també un germà de la Dolors, Martí (casat amb Rosa Pacreu) que restà a Vilajuïga i hi tingué fills.
El cognom Padern, gairebé segur procedeix del poble del mateix nom del Rosselló (Catalunya Nord). En tot cas, cal tenir en compte que el pare de la Dolors, Josep Padern era de Vilamaniscle, poble proper a Vilajuïga, amdós a l' Alt Empordà (Girona), molt a prop de la frontera amb França.


62. Francisco SOLER GINESTÀ

D'Argentona (Maresme-Barcelona). Pagès i també consta com a jornaler al casar-se. Foren testimonis al seu casament: D. Geronimo Boada, natural de Mataró, viudo i propietari, i D. Venancio Matas, natural i veí d'Argentona, casat, propietari. El capellà oficiant fou el Rector de Sta. Maria de Mataró, que en aquell moment ho era també d'Argentona.


63. Magdalena CASAS RIBÓ

D'Argentona (Maresme-Barcelona). Batejada com Magdalena Llúcia Antònia.