Notes pafn05

La Genealogia d'en Jan

Notes

16. Manuel ANTEM ROVIRA

Nascut a Barcelona, a les 9 de la nit del 24 de desembre de 1878 (a Passeig de Gràcia, 125 tenda). Curiosament la inscripció municipal està feta a nom de Antens (sic) Rovira i al pare (Nadal o Natividad i en alguns documents, Manuel) li posen Eudaldo (sic). Els noms imposats foren Manuel Natividad.
El Batxillerat el va fer a l'Institut de Manresa (títol a 1894). Llicenciat en Medicina per la Facultat de BCN a 1901, el Títol a Madrid a 1-8-1901 i el Doctorat també (Universitat Central, 1902; assignatures aprovades: "Análisis Químicos", "Antropología", "Ampliación Higiene", "Historia Medicina"). La Tesi Doctoral portava per títol "Del Dolor Abdominal en la Fiebre Tifoidea"; consta de 86 folis manuscrits, va signada i amb un "He dicho" final. La Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid ens ha preparat CDrom amb l'escaneig de dita tesi.
El primer domicili que ens consta després de ser metge, és Rambla de Sta. Mònica, 33 1r. (es la casa que fà cantonada amb el carrer Josep Anselm Clavé).
Del seu casament a 1903, una vegada ja era metge i estava destinat a Sant Joan de les Abadesses, com resulta del domicili declarat (Raval, núm. 3 pis 1r), transcribim la següent partida, text gentilment facilitat per en Jordi Matias-Guiu Antem. Així en el llibre de matrimonis del Registre Civil de Sitges, volum nou, foli dinou i dinou volt, hi ha la partida, que diu:
"Manuel Antem y Ma. Ángela Montané= En la villa de Sitges a los diez y ocho de Julio de mil novecientos tres, se procede a inscribir el matrimonio canónico que literalmente copiado dice: "En la Ciudad de Barcelona a 16 de Julio de mil novecientos tres: hallándome yo el infrascrito D. Buenaventura Balveny en la Iglesia de Ntra. Sra. De la Merced de esta Ciudad, donde me trasladé como Delegado nombrado por el Sr. Juez Municipal de Sitges para asistir, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 77 del Código Civil a la celebración del matrimonio convenido entre D. Manuel Antem y Dña. Maria Ángela Montané, y en virtud de orden del propio Juez declaro: Que a las once y media de este día y a mi presencia ha procedido D. Ramon Valls Pbro. Cura párroco de la misma a unir en matrimonio canónico a los referidos D. Manuel Antem Rovira, de edad veinticuatro años, de estado soltero, natural de Barcelona, provincia de ídem, de profesión Doctor en Medicina, domiciliado en S. Juan de las Abadesas, calle Raval, número tres piso 1º, hijo legítimo de D. Natividad, difunto, natural de Horta, y de Dña. Carmen, viviente natural de Tarragona; y a Dña. Maria Angela Montané Planas de edad veintidós años, de estado soltera, natural de Sitges y vecina de la misma, calle de Bonaire, número uno, hija legítima de D. José, viviente natural de Cañellas, y de Dña. Teresa, viviente natural de Sitges, habiendo asistido a dicho acto los testigos D. Arturo Misas Rosés, casado, rentista, y D. Telio Mirabent y Mitjá, casado, rentista, mayores de edad y vecinos de Sitges =" .
Com a primer destí com a metge tingué durant anys, el de Sant Joan de les Abadesses (col.legiat al Col.legi de Girona de 1903 a 1915, any en que devia deixar St. Joan). Visqué a la Pça. Major, 5, on va néixer l'avi Manuel (edifici a la plaça de l'Ajuntament). El 1912 i el 1913 fou Alcalde de la població, per elecció democràtica. El 1914 i el 1915 fou membre del Consistori, però al grup de l'oposició.
El 2 de novembre de 1915 tornat a BCN, es col.legia per exercir-hi com a Metge de Medicina General. El domicili que fa constar és Av. Mistral 68-70 2n 2a (Telf. 31804). A 14 de desembre de 1934, com el Col.legi de BCN passa a ser el de Catalunya, queda col.legiat en aquest darrer (domicili sembla ser el d'Av. Mistral, 63 3r. 2a. i el telf. el mateix ja indicat). Durant la Guerra Civil sembla que fou metge a Cubelles i a Arbeca (de fet allí hi era segur a la primavera de 1939).
També sembla que a 9 de juliol de 1941 passa a col.legiar-se a Lleida, anant a exercir a Arbeca fins que reingressa a BCN a 29-1-1942 (el domicili és ara c/. Pere Pau, 29, a Horta). Causa baixa en el Col.legi a 27 d'octubre del propi any 1942, per deixar l'exercici (té 64 anys i a més consta que és per problemes cardíacs, segons comunicació que obra en l'expedient col.legial).
Morí al seu domicili de Barcelona, carrer Aragó, 331 principal, el 16 de Febrer de 1954 (inscrita la defunció al Jutjat núm. 2, registre núm. 334).

17. Angela MONTANÉ PLANAS

Natural de Sitges. Al casar-se, amb 22 anys, vivia al carrer Bonaire, 1 del propi Sitges.
Morí a Barcelona, als 83 anys.

18. Joan OMEDES SISTACHS

De Barcelona. Nascut el 28 Juny 1881, a les 8 de la tarda, a la casa paterna del c/. Béjar, 73, 1er. (al costat del carrer Tarragona, a Sants). Batejat a la Catedral amb els noms de Juan, Francisco i Gumersindo. Fou emancipat pel seu pare en escriptura davant del Notari Francisco Franco, a 22-9-1903. Tenien la fàbrica o magatzem de guix i ciment al c/. Béjar de Barcelona. Morí a Barcelona als 38 anys.

19. Encarnació OLIVA SIBIL

De la Vila de Gràcia (Barcelona).

20. Francisco JUANICO SORS

Natural de Sabadell, on nasqué el 7-2-1851, al carrer St. Jaume, 29, segons consta en anotació expressa al Padró d'habitants de 1850. Batejat el dia de naixement a la parròquia de St. Feliu. Als 18 anys, amb la seva mare van tirar endavant el teler o telers mecànics de llana, que tenia el seu pare Antonio, teixidor de llana que inclús fou a 1855 el President de l'Asociació de Teixidors, o sia, una espècie de sindicat obrer. En les matrícules industrials de 1893 i següents fins a 1899 apareix inscrit "Hijos de Antonio Juanico" amb dos telers, amb local a 1893-94 al Vapor de c/. Cruz i als anys 1897-99, al c/. Blas de Garay . A la de 1893-94 també hi apareix individualment el propi Francisco, com a titular d'un teler jacquard. S'indica com a domicili particular el c/. Argüelles, 82 i el local de l'activitat textil, el vapor Madoz. També hi apareix el seu germà Josep, amb els mateixos domicilis, com a propietari d'un teler mecànic senzill. Pagaven respectivament 27,03 i 24,91 ptes. "Juanico e Hijos, Antonio" pagava 54,06 ptes. els anys 1893-94, 55,33 ptes. els anys 1897-98 i 59,83 ptes. els anys 1898-99, sent a 1899, l'any en que es donaren tots de baixa, encara que l'activitat industrial (fàbrica de teixits de llana i magatzem de "paños")continuà a Barcelona, a la Ronda de Sant Pere, 4. En definitiva, doncs, es convertí en Industrial del tèxtil, retirant-se als pocs anys "amb paga de canonge", segons es deia a la família.
Casat dues vegades, la primera a 24 de Juliol de 1878, a St. Pol de Mar (Maresme-Barcelona), amb Maria Pont Españó, filla de Ramon i Eulalia, tots naturals de Sabadell, nascuda a 7-9-1857 i batejada a St. Feliu de Sabadell, i que en el moment de casar-se era habitant a St. Pol de Mar, sent la seva parròquia Sta. Maria del Taulat, al Poble Nou de Barcelona. Amb ella visqué al carrer Hospital, núm. 83 2n. pis de Barcelona. Tingueren un fill a 1880, de nom Antonio, però a resultes del part, ella morí de febre puerperal i a les poques setmanes, ho feu el nen. La segona esposa, amb la que es casà a St. Feliu de Guíxols, l'any 1881 fou Maria Cateura Freixenet, del mateix St. Feliu. Visqueren a Barcelona, al carrer Arc de San Agustí, 2, junt a l'església parroquial de St. Agustí.
El 6 de desembre de 1888 (el mateix dia que el seu germà Josep feu testament), ell va comprar la torre de St. Gervasi, al carrer de Sant Felip Neri, número 67, abans 5. L'escriptura l'atorgà davant del Notari Juan Manuel Fors de Oliver, de Barcelona (núm. prot. 621/1888)
Mort als 64 anys, el 24-11-1915, i enterrat al cementiri de Sant Gervasi el dia 25. Morí al c/. Bruc, 146 entol. Era diabètic però morí d'una miocarditis.

21. Maria CATEURA FREIXANET

Natural de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejada com Maria Cecilia Josepha a 11-10-1856. Hi havia hagut una anterior filla del matrimoni Sebastià Cateura i Cecilia Freixanet, batejada a 6-8-1855 com Maria Teresa Cayetana, que degué morí abans de néixer la rebesàvia. Els padrins d'una i altra foren els mateixos: Josep Ravell i l'àvia materna, Maria Cabruja Ravell.
Morta el 13 o 14 i enterrada el 15-9-1931 al Cementiri de Sant Gervasi, a Barcelona.
A 1888 apareix la fàbrica de suro de Sebastià Cateura, al carrer Huguet de St. Feliu. Gairebé segur era el germà de la rebesàvia Maria, de nom Sebastià, nascut a 1859 (nascut a St. Feliu a 16-9-1859 i batejat el 20 com Sebastià Lluís Gonzaga Ignasi. Padrins: Sebastià Gordis i Rosa Rabell i Cateura). Fou també Alcalde de St. Feliu de Guíxols de Gener de 1890 a Juliol de 1891.

22. Joan DONATO RIBOT

Natural de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Nasqué el dia 7 d'octubre de 1875 però no fou batejat fins el 24, a "la capilla pública de San Juan" de la parròquia de St. Feliu (la capella de St. Joan actualment desapareguda). Batejat com a Joan Pere Joaquim. En la inscripció de bateig s'obvia a l'avi patern, Josep Donato Novell, i en canvi s'hi citen tots els altres avis i els padrins D. Pedro de Rosselló i Puig, casat, de La Garriga, junt a l'àvia materna Rita Bosch. L'aclariment ve per la nota marginal de la mateixa data en la que el rector hi diu textualment: "El padre del bautizado es hijo natural de la citada Dña. Teresa Queraltó. Antonio Rieradevall. Pbro. Coadjutor". Com sabem, efectivament, en Francisco Donato Queraltó, era fill reconegut únicament per la seva mare Teresa Queraltó, doncs nasqué quan ella ja era vídua de Josep Donato Novell, i qui en fou el pare, mai el reconegué. Sols a través d'un subterfugi al Bisbat, en l'expedient d'esmena de la seva partida de baptisme, pogué posar-se com a segon nom el de Donato, semblant així que era el seu primer cognom i el del seu suposat pare.
En Joan Donato Ribot consta com a Comerciant. A 1899 continuà amb la botiga de joguines i roba del seu pare "Can Donato", iniciada a 1877, situada a la Rbla. Vidal, 31 (al costat de Can Viader, on hi ha el Deutsche Bank). A més tingué també la representació de les Assegurances "Hispania" i "La National". Fou famós a St. Feliu perquè montà a desembre de 1909, nova botiga d'articles al detall al c/. Verdaguer amb la venda de tots els articles a 65 cénts. de pesseta (per això en deien de "Can Donato", "Can 65"). A febrer de 1919 consta que va demanar llicència per obrir nou aparador a la botiga de joguines que aleshores tenia a Rbla. Vidal, 48 (avui placeta de St. Joan, on hi ha l'edifici de "Caixa de Girona"). Es desconeix si continuava o no la botiga de c/. Verdaguer, però sí se sap que continuava venent els articles a 65 cénts.
Fou també el Gerent-Administrador dels Banys de Sant Elm al principi de la seva creació pel Sr. Pere Rius i Calvet, el 1922.
Mort el 5 o 6 i enterrat el 7-1-1949, al Cementiri de l'Est de la Ciutat de Barcelona, a on s'havia traslladat tota la família als anys 30.

23. Margarita CANALS SIBILS

Nascuda a St. Feliu de Guíxols el 6-5-1783 i batejada el 10. Se l'imposaren els noms de Margarita Francisca Josefa. Padrins: Francisco Civils representat pel seu pare Josep Civils, i Maria Civils, germans (Aquestes indicacions ens fan dubtar: El Francisco Civils que es cita a la inscripció de bateig, és el Francesc que emigrà a Nova Orleans, el 1861? És molt possible i per això seria representat al bateig pel seu pare Josep Sibils Domingo. La Maria seria la Marianna, germana de Josep Civils Domingo?
La rebesàvia Margarita morí el 15 o 16 i fou enterrada el 17-11-1952, al Cementiri de l'Est (Barcelona).

24. Josep BARDERA MASÓ

De Galliners (Pla de l'Estany-Girona). Instal.lat a Barcelona, feu de paleta. Conegué a la seva futura dona, Antònia Ylla Gual, que ja ajudava al seu pare a l'establiment de venda de patates del Mercat de Sta. Caterina ("Ca l'Ylla"), i passà a ajudar-los en el negoci, després traslladat al Mercat del Born, quan aquest es convertí en el Mercat majorista de fruites i verdures de Barcelona. Sempre perdurà l'orgull dels iniciadors del negoci de compravenda i exportació i importació després, de patates, o sia, els Ylla. De fet sent ja els Bardera els continuadors, sempre es marcaren els sacs i demés envasos amb la "Y" d'Ylla.
Morí en Josep a Barcelona. Tenim documentats com a mínim set germans seus: Maria Anna Teresa, nascuda a Galliners, a 1839; Baudili, nascut a Galliners a 1845; Angela, anomenada "la tia Angeleta" a la família, nascuda a 1847 a Celrà (on també hi ha Barderas des de antuvi, però no sabem si hi ha parentiu), batejada a Galliners, casada amb Joan Parramon Campmajó, de Josa del Cadí (Lleida), negociant de carbó; Pere, nascut a 1851 i del que s'han trobat a l'Arxiu Municipal Administratiu de BCN, dades del seu segon casament amb Josefa Rigola, vídua com ell, de 41 anys, de Dosrius, celebrat el 20 de maig de 1888 a l'Església de Sts. Just i Pastor de Barcelona; Maria Gracia Clara Anna, nascuda a Galliners a 1853, Teresa Francisca Clara, nascuda també a Galliners, a 1856, i finalment, Julià, casat amb dispensa a Galliners, a 13-5-1869 amb Maria Abella Viladevall (de Vilert), que tingueren un fill de nom Josep Bardera Abella (de Galliners) que es casà amb dispensa a 5-1-1911 amb Maria Bardera Mitjà (de Galliners, també), pares de Dolors Bardera Bardera (de Fellines), àvia de Dolors Jacas.

25. Antonia YLLA GUAL

Nasqué a Badalona (perquè els seus pares, des de Vilamajor on vivien, van anar de Festa Major a casa d'uns parents a Badalona, i allà la mare es va posar de part). Morí a Barcelona. Tingué una única germana, de nom Carmen.

26. Gaspar MASSÓ VILALLONGA

De Barcelona (Batejat com Gaspar, Melchor i Baltasar).
Cap a finals del s. XIX (1898 o 1899) va marxar a Amèrica, deixant esposa i dues (o tres) filles. Les raons de la marxa que sembla va ser precipitada, potser serien perquè era anarquista i aniria lligada la seva fugida als atemptats del Corpus i del Liceu, a Barcelona, produïts entre 1893-1896. S'està investigant.
Encara que es va parlar de que inicialment havia anat al Brasil, el cert és que buscat a Internet per Massó, no hi ha cap persona amb dits cognoms a Brasil en l'actualitat. Hem confirmat que anà i es quedà a l'Argentina i concretament a Buenos Aires, montant una fàbrica o taller de joguines o xocolata. Anava enviant fons per les filles però mai va tornar. Es va casar (amb una criolla ?) però no van tenir fills (?).
Quant a les seves esposa i filles, la primera va morir el 24-6-1901, o sia, als pocs anys de marxar el seu marit. Sembla que potser hi hagué una filla petita, de nom Mercè, que hauria estat donada a la Inclusa.
Gaspar cap a 1912-13 va demanar als seus germanastres Carmen, Joan i Josep Massó Amillach, - que eren pràcticament els seus germans, doncs havia quedat orfe als quatre anys i sempre va viure amb la segona esposa del seu pare (Enriqueta Amillach), amb la que aquest s'havia casat el 31-10-1875 -, que anessin a instal.lar-se a Buenos Aires amb ell. Van vendre tot el que tenien però a punt de marxar, van rebre un telegrama en que se'ls comunicava la defunció (falsa) de Gaspar i es quedaren a Barcelona.
S'ha de dir que Josep Massó Amillach, germanastre petit, va morir solter el 10-1-1925, a Barcelona, comptant uns 25 anys.
Respecte a la mort de Gaspar, finalment s'ha sabut que va ser a Buenos Aires (Argentina), el 29 de maig de 1937, a les 14,15 hores, d'insuficiència renal, a l'Hospital Alvear al barri de Villa Devoto de Bs As (ell, però, tenia domicili a l'Avda. García del Río, 2707, al barri de Saavedra).

27. Anna PASCUAL GUILLEUMAS

De Barcelona (c/. de la Cendra, 23 Tda.)
El seu pare va morir gairebé nou mesos abans de néixer ella, als 4-5 dies d'engendrar-la, per tant.
Va tenir tres germans: Jaume, Josep i Pau. Es casà amb Gaspar Massó Vilallonga de 23 anys, a 1-3-1894, a St. Pau del Camp (Barcelona). La seva filla Carmen nasqué al c/. Parlament, 57 entsòl. 1a. de Barcelona. Morí a Barcelona (c/. Villarroel, 118 5è), de Tuberculosi pulmonar.

28. Salvador CATASÚS NADAL

Del Pla del Penedés (Barcelona). Concretament de Cal Bessó. A 1898 es salvà del reclutament obligatori mitjançant pagar la gens despreciable suma de 1500 ptes. Va casar-se a Barcelona el 1901 amb Teresa Colomé, del Masnou (Maresme-Barcelona). A Barcelona vivia a l'any 1902 al carrer Jerusalem, 13 pis 4rt, al costat del Mercat de la Boqueria. S'ocupà inicialment a la parada de verdures dels seus oncles al Mercat de Sta. Caterina. Després heredaria dita parada i quan es traslladaren al Mercat del Born, va seguir el negoci. A 6 d'octubre de 1916 va llogar un pis a c/. St. Pere Més Baix, 19 1r. 2a., on va néixer la tieta Tresina. Al pis de c/. Comerç, 11 3r. 1a., on tants anys visqueren ell i la seva esposa, el seu fill Josep i esposa, i les nétes, o sia, l'àvia Maria Rosa i la tieta Tere de solteres, s'hi instal.là a 1-7-1917, també a lloguer.
Al nomenclator dels carrers de Barcelona (web) l'origen del carrer Catasus de Barcelona l'atribueix correctament a ell. Així hi diu: "Salvador Catasús i Nadal (Pla del Penedès, Alt Penedès 1879 {és 1878} - Barcelona 1945). Propietari. Comprà uns terrenys en el lloc anomenat "la pedrera de Tardà" i paratge de "Can Dragó", el 1923." Es tracta d'un carrer a sota la mal dita Torre del Baró.
Morí a Barcelona el 8-1-1945.

29. Teresa COLOMÉ CASALS

Nascuda al Masnou (Maresme). Morí a Barcelona. Ens consta que tingué set germans (Pere, jornaler, casat vivint ja al Masnou, amb Maria Mercè Sala Rodon, de Teià, amb data de l'expedient matrimonial de 13-6-1898; Francisqueta, Antonieta, Manel, Inés, Pepeta i Bernardina).
El cognom Colomé, sense la "r" final és una corrupció del que a les generacions anteriors sempre constà (o sia, amb la "r"). A travès de les dades a l'expedient de matrimoni del primer dels seus germans (en Pere) hem pogut obtenir noves dades de la família dels Colomer.

30. Miquel CARBONELL PADERN

D'Argentona (Maresme-Barcelona). Batejat com Miquel, Josep, Julià. Padrins de bateig, dos dies després de néixer: Miquel Carbonell, l'avi patern, i Cecilia Padern, viuda de Pedro Maria Calderón, de Vilajuïga. Era pagès. Respecte al seu matrimoni transcribim la Inscripció a la pàgina 257 del Llibre d'esposalles corresponent d'Argentona: "En el pueblo de San Julián de Argentona, obispado y provincia de Barcelona, a los veinte y dos de Diciembre de mil ochocientos noventa y cuatro, en la capilla pública de Nuestra Señora del Viver el Reverendo Don Narciso Giralt, Presbítero, Vicario de esta Iglesia Parroquial, autorizado por el infranscrito Cura Párroco de la misma, con dispensa de las tres proclamas y del impedimento de cuarto grado de consanguinidad en linea colateral en virtud de comisión Apostólica, conforme resulta de las diligencias archivadas en la Curia Eclesiástica, evacuados todos los demás requisitos necesarios para la validez y legitimidad de este contrato sacramental, con despacho del Excmo. Ilustre Señor Vicario General, y habiéndose dispuesto de la manera conveniente para recibir el sacramento, desposé y casé por palabras de presente que hicieron verdadero y legítimo matrimonio, a Miguel Carbonell, soltero, labrador, de edad veinte y cuatro años, natural y vecino de ésta, hijo de Julián y Dolores Padern, consortes, vivientes, naturales respectivamente de ésta y de Vilajuïga (Gerona) y a Rosa Soler, soltera, de edad diez y nueve años, natural y vecina de ésta, hija de Francisco y Magdalena Casas, consortes, vivientes, naturales de ésta. Fueron testigos Antonio Juliá y Ferrer, casado, labrador, natural y vecino de ésta y Manuel Roqueta, soltero, labrador, natural de Llinás y vecino de ésta. Y por ser así lo firmo. Vicente Estadella".
De l'expedient de dispensa apostòlica, ha resultat que a part de la consanguinitat en quart grau colateral (o sia, els besavis dels contraents eren els germans Jaume i Josep Soler Massuet), la rebesàvia Roseta es va casar ja encinta (en paraules de l'expedient el que havia passat era que "los oradores se han conocido carnalmente, pero sin ánimo de obtener más fácilmente la dispensa sino movidos de pasión y fragilidad humanas").

31. Rosa SOLER CASAS

D'Argentona. Batejada a l'Església parroquial de St. Julià tres dies després de néixer, posant-se-li els noms de Rosa, Lluïsa i Antònia. Padrins, Ginés Llibre, pagès d'Argentona i l'àvia materna Rosa Ribó.
Morí la nit de Reis de 1966 al carrer Comerç, 11 3r. 1ª on vivia amb la seva filla Dolors, ja vídua del besavi Josep Catasús.