La Genealogia d'en Jan

 
Omedes / Homedes

 

 

 Home

 Genealogia completa

 Branques familiars

 Escriu-nos

 

Joan M. Antem © 2007

Investigacions sobre l'etimologia del cognom OMEDES i la localització geogràfica, històricament i en l'actualitat

El cognom
OMEDES procedeix del plural del mot “omeda” que significa “bosc d’oms”. Per tant, “omedes” serien “boscos d’oms”. És clar que designaria originàriament a algú que vivia a lloc geogràfic ple de boscos d’oms (siguin aquests oms o oms blancs –pollancres-, que en això hi ha diverses teories). Per altra banda, no és obstacle a tot el que hem dit respecte a l’etimologia del cognom, el fet de que en certes zones, històricament el cognom hagi figurat amb una “h” inicial: HOMEDES. Veurem després que aquesta variant ortogràfica inclús pot denotar la zona geogràfica concreta d’origen.

En el "Diccionari Català-Valencià-Balear", de Mn. Alcover i Francesc de B. Moll, s’indiquen diverses poblacions, a part evidentment de Barcelona (lloc no d’origen sino d’acolliment d’emigració), on es troben OMEDES. Totes dites poblacions i les altres que s’han esbrinat en les investigacions als Arxius i mitjançant el repàs del “Fogatge” de 1497, en que es podia i poden trobar OMEDES i també HOMEDES, es situen en les terres del Sud i Centre de Lleida (Agramunt i Les Borges Blanques, per exemple, potser en relació al lloc relativament proper, en el terme de Vilanova de l’Aguda, anomenat Mas de les Omedes, junt a la Obaga de les Omedes i on hi ha l’ermita romànica del s. XII de Ntra. Sra. de les Omedes), però sobre tot a les terres de l’Ebre i el Montsià (Tortosa, Perelló, Bot, Horta, Mora d’Ebre, La Sènia, Ulldecona, La Galera), a Tarragona capital i en molt menor nombre, amb la variant Homedes, a Girona, on s'establí branca que procedeix dels nostres mateixos ancestres. Però tot això quant a les terres catalanes. I és que s’ha comprovat també que el cognom igualment ha existit històricament i perdura en l’actualitat a les terres de l’Aragó (sobre tot a la zona del Matarranya, fins arribar a Casp i Alcanyís) i a alguns pobles del límit de Castelló amb Catalunya. Curiosament, de la comprovació dels directoris telefònics a Internet (p. ex. www.infospace.com) s'ha observat que la variant HOMEDES és molt més nombrosa a la banda catalana, i en canvi, la variant OMEDES és més habitual a la banda aragonesa i de Castelló.

Les nostres investigacions genealògiques

La recerca de la genealogia de la nostra branca
OMEDES, ha partit de JOAN OMEDES SISTACHS, nascut a Barcelona, i a través de les dades obtingudes a l’Arxiu Diocesà i a l’Arxiu Administratiu Municipal de la Ciutat Comtal, hem pogut anar refent les generacions precedents naturals de Barcelona (JOAN OMEDES ROCA, el pare, que consta fou continuador de la fàbrica familiar de guix i ciment al carrer Béjar, de Barcelona, fundada, sembla, per l’avi JOAN OMEDES BRESCOLÍ, que ens consta amb diverses ocupacions, o sia, primer, fuster, després professor de tir, més tard moliner a Hostafrancs i finalment, guixaire, montant la fàbrica que continuà el seu fill). Respecte a aquest darrer, consignar la curiositat de veure com a la seva certificació de matrimoni contret el 1844, hi figurava (el que dificultà enormement la recerca) com a “Joan HUMEDAS” (sic), i després a la inscripció municipal de la seva defunció a 1883, hi figurà com a “Juan HOMEDEZ FRESCULÍ” (sic).

Remontant-nos a en JOAN OMEDES BRESCOLÍ, veiérem a la seva certificació de matrimoni que era fill de SERAFÍN OMEDES, difunt, i ROSA BRESCOLÍ, però no s’hi deia d’on eren naturals aquests. Amb una mica d’imaginació i sort, sempre necessàries per a desenvolupar la nostra afició genealògica, cercàrem i trobàrem a l’esmentat Arxiu Administratiu Municipal de Barcelona, la inscripció de la defunció d’en SERAFÍN OMEDES. Dita inscripció (en la que ja us anticipem que hi consta el nostre avantpassat com a SERAFÍN HOMEDES, amb H), consta reproduïda a continuació, transcribim-vos seguidament el text per a millor claredat:
 

Cliqueu a sobre per obrir en nova pàgina

Día 4 de Febrero de 1837 Asiento Mortuorio
Barcelona Nº 308

Cuartel 4º Barrio 6º Isla 21 Calle Portadoras Casa nº 4 Piso Tienª.
Parroquia de Sta. María
(del Mar)

Serafín Homedes

De estado
casado con Rosa de edad 63 años,
su profesión
Mtro. de mixtos en Maestranza, natural de Tortosa
y domiciliado en
Barcelona

Murió de muerte
Natural á las 11 y ½ de la mañana del día
4 de Febrero de 1837
Ha dejado
5 hijos llamados Agustín, José, Juan, Agustín* y Franca.
(*Error?)
Es hijo de
Agustín Homedes , natural de
Tortosa y vecino de idem y de Catalina Clavell, natural de idem

Todo según relación de José Raventós a las 5 de
la tarde
El Cadáver ha sido conducido al
cementerio general en 5 de Febº
De 1837
_ El Secretº intº del Exmo Ayuntº Constl. Provl.

Cayetano Ribot

Com heu pogut observar en el text remarcat, en SERAFÍN HOMEDES era natural de TORTOSA, igual que la seva esposa ROSA BRESCOLÍ, que portava cognom originari únicament d’aquella Ciutat (recentment hem trobat la inscripció de la defunció d'ella a 1862, on consta el segon cognom d'ella, FONTANET). Suposem que es casaren a la Capital tortosina, on seguien vivint els seus pares; els d'ell foren AGUSTIN HOMEDES i CATALINA CLAVELL. En SERAFÍN i la ROSA emigraren des de les terres de l’Ebre cap a Barcelona, on tingueren els seus fills (no sabem segur si foren 5 fills o 4, doncs a la inscripció de defunció si consignen dos Agustís, un d'ells del qual hem trobat la seva defunció a 1863 i l'altre podria ser el fill de nom JOAN, que és el nostre ancestre directe, que sempre es feu dir Joan però constava batejat com Agustí-Joan). Destacar també la curiosa professió d’en SERAFÍN segons la inscripció del seu òbit: “Maestro de mixtos en Maestranza”. Realment significa que va ser expert en la ignició o la pirotècnia, és de suposar en l’àmbit de l’Artilleria militar, doncs a l’indicar que treballava a “Maestranza” sens dubte es refereix al Taller d’Artilleria que existia a l’època a les Dressanes barcelonines (per cert, força properes al seu domicili de carrer Portadores, situat al costat de Llotja i també molt proper a l'antiga Murada de mar). En tot cas, en altres documents en SERAFÍN consta com "Maestro de Fuegos Artificiales" (per exemple a la inscripció de defunció del seu referit fill Agustín, a 1863, o també al Boletín de las Cortes, el 1837, quan es dóna compte d'Instància presentada per la seva vídua Rosa Brescolí, al poc d'haver ell mort, per demanar al Ministeri de la Guerra una pensió per ella i els seus fills, pels serveis prestats pel seu marit com a "Maestro de Fuegos Artificiales"). Més recentment, en relació al propi SERAFÍN, ens ha arribat l'anècdota de que fent experiments amb pólvora, sembla que va volar la seva pròpia llar.

En tot cas, en SERAFÍN ja des de jove havia tingut afició a experimentar, i inclús, va inventar el 1818, vivint encara a TORTOSA, i junt a un altre tortosí (Jayme Carpi), una màquina o artilugi semblant a un molí de vent, per poder derivar les aigües de l'Ebre a canals propers i així poder regar els camps de la Capital tortosina. Hem trobat a la Biblioteca de Catalunya, el document consistent en la invitació original, dirigida no sabem a quina Autoritat o a quines persones, per a la presentació en públic en l'hort del Convent de les Religioses de Sant Joan, a la partida del Temple de Tortosa, amb l'acord de l'Ajuntament tortosí, de dita màquina denominada "AREÓPATRA AGUADORA". També l'any 1904, al menys tres publicacions de Tortosa, van publicar un article amb el títol de "La hidráulica de nuestros abuelos" en la que es dóna compte de dita invenció de feia aleshores menys de 100 anys.

Fotografia de l’interior de les velles dressanes arranjades per a tallers d’artilleria en el el s. XVIII. Reproducció de la “Geografia General de Catalunya – Ciutat de Barcelona” de Francesc Carreras Candi, Ed. Albert Martin (Clixé de A. Mas). Diu Carreras Candi en el seu català de principis del s. XX: “Aprovà lo Monarca un progecte del enginyer Alexandre de Rez (17 Febrer 1725), a fí d’edificar a les dreçanes dos quartels, un per cavallería y un per infantería y en mitg dels dos una plaça rectangular. Les gran galerías cobertes foren per la Maestrança d’Artillería, distribuint quiscuna de les sís arcades a un servey especial, tant d’oficines, com de tallers mecànichs”.

Cliqueu a sobre la fotografia per ampliar

 

Miniatura de la invitació per a la presentació en públic a l'Hort de les Religioses de Sant Joan situat a la Partida del Temple de Tortosa, l'any 1818, de la màquina "AREOPATRA AGUADORA", inventada per Serafín Homedes i Jayme Carpi, per regar els camps de Tortosa, amb les aigües derivades del riu Ebre (Dipositat a la Biblioteca de Catalunya, Sala de Reserva, topogràfic F.Bon. 15125. El document evidentment es refereix al nostre Serafín Homedes o Omedes, atès que al registre hi indica la seva ja coneguda data de defunció, 1837). Cliqueu a sobre la fotografia per ampliar

  Amunt

  Continuar