La Genealogia d'en Jan

   
  Bardera / Verdera

 

 Home

 Genealogia completa

 Branques familiars

 Escriu-nos

 

 

Joan M. Antem © 2007

Etimologia del cognom

Inicialment vam prendre les dades que facilita l’“Onomasticon Cataloniae” de Joan Coromines, de manera que fixavem l’etimologia en la paraula “bardera”, que és en català una bardissa, o sia, un tancat d’arbusts que fa de límit d’una finca. Dèiem que l’origen de la paraula és pre-romà (“barça”) i que després adoptà la forma prellatina “barda”, amb significat de tanca. Indicavem també que el propi Coromines en el “Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana”, a més d’exposar l’origen ressenyat, fa menció especial d’haver sentit la paraula “barder” com a “bardissa espinosa”, justament al terme municipal de Vilademuls, on hi ha el poble de Galliners, que com veurem és lloc de procedència dels BARDERA de la nostra branca, encara que no el més remot que fins ara coneixem, segons més endavant us expliquem.
A tot això, ha resultat de la consulta del Fogatge de l’any 1497, o sia, del cens a efectes impositius realitzat a les darreries del segle XV a les terres catalanes, incloses les de la Catalunya Nord, i després de manejar les dades del Repertori de l’Arxiu Diocesà de Girona, que gairebé segur l’origen del cognom que negavem, o sia, el de la paraula “
VERDERA”, sigui l’origen correcte del cognom. Consultat amb tot deteniment el llibre “El Fogatge de 1497. Estudi i transcripció” de l’eminent geògraf i historiador Josep Iglésies i Fort, i amb gran sorpresa per a nosaltres, ha resultat que tots els censats amb el nostre cognom apareixen com Verdera i mai com Bardera. A més, tots radicaven en l’àmbit geogràfic que tindria com epicentre la Montanya de Verdera, a l’Alt Empordà, amb el Castell de St. Salvador de Verdera i el poble de Palau-saverdera. Històricament hem vist que es té constància del mot “VERDERA” ja en diversos documents del s. X, relatius a dit Castell de Verdera o de Sant Salvador de Verdera, junt al Monestir de Sant Pere de Rodes i sobre l'actual municipi de Palau-Saverdera. Així a document del 904 consta com "Verdaria", a un altre del 928 consta més llatinitzat com "Viridaria", a la Dotació del Comte Gausfred d'Empúries-Rosselló, al Monestir de St. Pere de Rodes, de l'any 974, hi consta "Et donamus ibidem ad ipsum coenobium Sancti Petri ipsum castrum quod dicunt Verdaria" i en Precepte del rei Lotari al propi Monestir, de l'any 982, hi diu "ipsam silvam quae est in part meridiana subtus castrum Virdaria" (el bosc que hi ha al cantó del migdia al peu del castell de Verdera).

                       

           El Castell de Verdera (Alt Empordà - Girona)  i la muntanya de Verdera des de Galliners (Pla de l'Estany - Girona)

Però es que també hem trobat Verderas censats o documentats a plens segles XIII i XIV, tots en terres gironines que van des dels voltants de la muntanya de Verdera fins al límit Sur de l’actual província de Girona:
Per exemple,
Bernat de Verdera, que comprà feixa de terra al seu poble, Juià, davant del Notari Bernat Esteve, de Girona, en data 19-5-1227; o el Procurador i prevere de l'església de Sta. Margarida d’Empúries, al costat de St. Martí d'Empúries (Alt Empordà), que consta en document de 5-1-1232 com “Joan, clergue dit Verdera”; o Joan Verdera, de Sant Vicenç de Camós, al costat de Banyoles, que atorga heretament l’any 1274 a favor del seu fill Berenguer, precisament cedint-li el Mas Verdera de Camós; o Garsendis Verdera, que apareix en el Capbreu de censos fet al s. XIII al mateix St. Vicenç de Camós, o “en Verdera, tixador” i “Castelló Verdera, batle” que apareixen en el Cens d’habitants de St. Feliu de Guíxols de 1360, o el Notari Bernat de Verdera, del poble gironí de Lladó, que ens consta al s. XIV per diversos documents per ell intervinguts.
Tornant al llistat del Fogatge de 1497, a més inclou, com veureu, pobles on actualment hi ha Barderas, amb B inicial, o sia, resulta clar que en segle posterior al del Fogatge hi va haver una variació ortogràfica, per influència castellanitzant, del cognom originari que era Verdera (amb la variant força habitual Vardera) i no Bardera.
Veiem les dades incloses en el
Fogatge de 1497:
A Girona, Lo Portal de Sancta Maria: Guerau Verdera. A Salrà (Celrà): Barthomeu i Anthoni Verdera. A Sant Vicens de Camós: En Verdera. A Anseres: En Verdera. A Bàscara: En Verdere (sic). A Pontós: En Verdera. A Romanyà (de l’Empordà): En Verdera. A la Vila de Roses: Anthoni i Andreu Verdera. A Vilanna (al costat de Bescanó): Madona Verdera. A Perpinyà, Coronell del Forn del Temple, La viuda Verdera, i al Coronell de mossèn Rafel Andreu, Lorenç Verdera. A Arbossals (Arboçols, Rosselló): Johan, Andreu i Miquel Verdera. I a la vila de Puigcerdà, entre “los laychs”, Anthoni Verdera.
Veient aquesta llista, és molt probable que els Bardera de Galliners, i abans de Galliners, com veureu, de Corts de Cornellà de Terri (a la comarca del Pla de l’Estany, ambdós pobles) dels que provenim, foren els descendents d’algun dels Verdera / Vardera que vivien a Camós, Bàscara, Pontós o Romanyà, tots ells pobles molt propers a Galliners i Corts.
Així, doncs, si la grafia Verdera responia a la pròpia paraula, aleshores l’etimologia del cognom ens portaria a un significat diferent del de “bardissa”, ja que provindria del mot llatí “
viridaria” (vergers, horts), que a més és el que donà lloc al nom de la montanya de Verdera i a Palau-saverdera, durant molt temps conegut com a Palau-sabardera, que és denominació incorrecta. Tot l’explicat resoldria també l’enigma de si els Verdera de les Balears procedeixen del mateix origen que els actuals Bardera catalans: Creiem que es pot afirmar que sí, doncs uns i altres vindrien dels Verdera gironins (del Comtat d’Empúries) que s’establiren a Mallorca, després de la conquesta de Jaume I, i concretament de la donació feta en el Repartiment als germans de Sta. Margarida d’Empúries, abans citada. Sembla que allà, a les Balears, on el català antic s'ha preservat millor, no contaminaren la grafia del cognom i pervisqué la forma originària Verdera.

Localització del cognom

Segons el “Diccionari Cátala-Valencià-Balear” de Mn. Alcover i Francesc de B. Moll, BARDERA és un cognom principalment estès a Barcelona, però ateses les comprovacions fetes al Fogatge de 1497 i censos i documents anteriors, és clar que l’origen és a les comarques de Girona, i amb gran probabilitat a la zona de la muntanya de Verdera, a l’Alt Empordà. De ser així, es tractaria en definitiva d'un topònim convertit en cognom. Ja hem vist que les poblacions on hi havia Verderas, totes resulten molt properes a aquella zona empordanesa. Igualment són total o quasi pràcticament coincidents des del punt de vista geogràfic, les poblacions citades al Fogatge de 1497 on existien Verderas, amb les poblacions gironines que cita l’Alcover-Moll, com a poblacions on existeix actualment en la forma Bardera: Calonge, Celrà, Crespià, Figueres, Flaçà, Olot, Ordis, Palamós, Peratallada, Salt i també Vilademuls, aquest darrer, on es situa, dins del seu terme municipal, el poble de GALLINERS, d’on procedeixen, com veurem, diverses generacions dels avantpassats BARDERA.

 

     

Can Bardera, a Galliners (Pla de l'Estany - Girona) / Cliqueu sobre el mapa per anar a  www.expedia.com

  Amunt

  Continuar